No està tan malament, el Black Friday. Ho dic per mi mateix, que era el primer que en feia grans escarafalls quan aquesta moda nord-americana va començar a immiscuir-se en el nostre calendari… “tan nostrat”, precisament. Perquè si bé el Nadal se celebra a tot el món occidental –en realitat ara ja de forma global-, per nosaltres aquestes festes són un element d’identitat, de cohesió, un punt de trobada amb “els nostres”, amb allò “de tota la vida”. De fet, pocs adjectius escauen tan al Nadal com “tradicional”. Nadal és allò que hem fet tota la vida i allò que farem tota la vida.
Per què era crític amb el Black Friday, doncs? Pel meu conservadorisme creixent, suposo -tot i que Antoni Puigverd lloava dilluns a La Vanguardia les virtuts de conservar i crec que tenia molta raó amb el que deia, en línia amb altres savis com Gregorio Luri a La imaginación conservadora-. Que si el consumisme, que si l’enèssim element d’invasió culturals dels Estats Units, que si feia concentrar excessivament les vendes de les botigues en uns dies i desertitzar-les tants d’altres, que si contribuïa a la voràgine nadalenca… En fi, uns quants tòpics ben relligats amb l’embolcall sempre eficaç de “un element més d’amenaça d’allò nostre, del de tota la vida”.
Però ara que ja fa uns anys de l’arribada d’aquest fenomen a casa nostra, he de dir que cada any que passa li trobo més les gràcies, a això del Black Friday. Ben mirat, aquesta data –el darrer divendres de novembre- ens pauta molt bé el calendari nadalenc. Actua d’inici del cicle -de fet, és una manera de preparar-se per l’arribada del Nadal, un Advent en un sentit més pràctic, però que també pot contribuir a un Advent més interior-. Ens ajuda a pautar el calendari, a ordenar les nostres vides. Sense Black Friday, el període nadalenc era una mena de crescendo amb un clímax claríssim –de fet amb diversos clímaxs, ara que hi penso- però sense un inici convincent. Ara, aquest problema queda resolt.
Sabem que voldrem comprar regals, oi? Doncs millor començar-ho a fer aviat, aprofitant-nos dels descomptes i amb el màxim de preparació, d’antelació, que no a última hora, quan el ja de per si difícil art de regalar es converteix en una petita tortura perquè tenim por de decebre a aquells a que esperen un present nostre -i per tant de decebre’ns a nosaltres mateixos- alhora que tenim ganes d’oferir-los un detall amb sentit, amb gràcia, amb picada d’ullet inclosa, on el continent sigui alhora missatge. De manera que ja està bé que hi hagi qui ens recordi “ei, que això de Nadal ja s’acosta, si tens ganes de fer regals, posa’t-hi ja, que sinó pararàs boig el 24 de desembre o el 5 de gener”.
Necessitem ordre, necessitem pautes, necessitem calendari, necessitem previsió. Benvingut, doncs siguis, Black Friday! I que ens ajudis a acabar els anys amb una mica menys de bogeria, que ens convé de veritat a tots plegats.
