Tres joies: moderació, compassió i humilitat

El taoisme és una doctrina mística i filosòfica que va fundar el savi xinès Lao Tse, autor del llibre El Clàssic del Camí i la seva virtut, en el segle VI abans de Crist. Aquesta creença gira a l’entorn del concepte de Tao, que se sol traduir com a “via” o “camí”.

Però que és el tao? Doncs, una entitat primordial que existeix abans que res, que es concep com l’origen del tot, que no té forma, ni límits, ni nom i a la qual cal unir-se. El tao es basa en el principi que ordena el flux de transformació i canvi constant que s’observa en la naturalesa. Es parla de camí perquè és en la contemplació del tao i en la comprensió de les seves lleis quan la persona evoluciona i es perfecciona. Unir-se, fer-se u amb el tao, és l’objectiu dels taoistes.

A més, l’ètica taoista també potencia el que ells anomenen les Tres joies del Tao, que són la moderació, la compassió i la humilitat. Tres valors que tot taoista ha de tenir presents. El pensament taoista se centra en la natura, en la relació entre la humanitat i el cosmos, en la salut i en la longevitat. I respecte la conducta aposta per la no-acció o acció sense intenció, per la naturalitat, la simplicitat i l’espontaneïtat. Tot això amb un objectiu: assolir l’harmonia amb l’univers.

Els taoistes identifiquen tres tipus d’energies, la dels éssers humans (Zen Chi), la de la terra (Dih Chi) i la de l’univers (Tian Chi). I per aconseguir la circulació d’aquesta energia (Chi)  practiquen diverses tècniques físiques molt comunes en països orientals i cada vegades més extenses aquí, com són el tai-txí o el feng-shui, i mentals, com és la meditació.

A Catalunya es pràctica un sincretisme entre el taoisme i el budisme. La proporció de practicants és molt baixa. A Barcelona, segons el Mapa de les Religions de Catalunya, els temples budistes (6) només representen un u per cent dels centres de culte, sense comptar les esglésies catòliques.

Un símbol convertit en bandera

Moltes persones coneixen el taijitu –un cercle amb dues formes de peix entrellaçades, una blanca i una negre– però no l’associen al taoisme o al neoconfucionisme, filosofies que l’expliquen. Els pensadors de la dinastia Song van popularitzar aquest símbol de la filosofia xinesa que representa el yin i el yang i el taiji, principi generador de totes les coses.

Abans, però, símbols similars ja s’havien vist en la iconografia celta, etrusca i romana. Avui aquest símbol és molt usat en el món de les arts marcials i fins i tot forma part de la bandera de Corea del Sud.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.