L’any 1929, en plena ocupació britànica de l’Índia, el poble dels paixtus, originari del Pakistan i del nord-oest de l’Índia, era considerat una de les principals forces de resistència, temuda per la seva tendència violenta. En aquest context, el musulmà Khan Abdul Ghaffar Khan impulsà a la província fronterera del nord-oest els Servidors de Déu (Khudai Khitmatgar), un moviment alternatiu de resistència pacífic i religiosament tolerant que apostava per l’autodeterminació i per una Índia unificada i multireligiosa.
Conegut popularment com el “Gandhi de la frontera”, “soldat no violent de l’Islam” o “profeta de la pau”, Khan Abdul Ghaffar Khan va aconseguir capgirar les tradicionals formes violentes del poble paixtus, i els va convèncer per deixar les armes i unir-se a la resistència civil per lluitar contra la dominació britànica. Una transformació social que Mahatma Ghandi va considerar com “un conte de fades modern”.
El moviment dels Servidors de Déu estava basat en els valors del sufisme benèvol amb la pau, la no-violència i l’amor cap als altres com a principis rectors. Així mateix, tenia com a objectiu reformar el teixit sociocultural de la societat paixtu i fer créixer la consciència col·lectiva del poble mitjançant l’educació i l’activisme polític.
Tot i que al principi es van desvincular de Gandhi i del Congrés Nacional Indi (INC) —el partit que encapçalaria el procés d’independència del país— per dedicar-se a organitzar projectes pels pobles i obrir escoles, durant la campanya de desobediència civil impulsada per l’INC entre 1930 i 1931, els “camises vermelles”, anomenats així pel color de la seva vestimenta, es van inspirar en el lideratge espiritual i polític de Gandhi, i es van unir a la causa amb un paper fonamental.
Un exemple del modus operandi dels Servidors de Déu va tenir lloc el 23 d’abril de 1930 a la ciutat de Peshawar, a l’actual Pakistan. Aquell dia, més de 200 membres del moviment religiós es van enfrontar, desarmats i amb una actitud pacífica, als soldats britànics. Els membres de l’exèrcit colonitzador, quan van veure que estaven disparant contra persones desarmades i no violentes, van acabar desafiant els seus superiors i es van negar a continuar disparant.
Posteriorment, el moviment liderat per Khan Abdul Ghaffar Khan, al costat de l’INC, va tenir un paper fonamental en la independència de l’Índia. No obstant això, van acabar decebuts amb el partit de Gandhi per acceptar la partició de l’Índia.
Renascut de les cendres
L’any 2011, Faisal Khan, un activista pels drets humans seguidor de Gandhi, va refundar a la ciutat índia de Delhi els Servidors de Déu, un moviment que es dedica a la cooperació interreligiosa, al foment de les bones relacions entre comunitats i a reduir la pobresa. Actualment, el moviment té més de 10.000 voluntaris i, tot i que la majoria dels representants són musulmans, 10 dels 40 seients que conformen el comitè executiu nacional, estan reservats a membres hindús.
