En motiu del Monogràfic de Valors 227, la revista i el club mataroní, Iluro Hoquei, van organitzar una taula de debat en vers la competitivitat i la cooperació a l’Ateneu de la Fundació Iluro de Mataró. A dos quarts de vuit de la tarda, l’espai va qüestionar com es poden conjugar de millor manera ambdues virtuts per obtenir-ne un equilibri sa i profitós.
L’acte, presentat per Joan Salicrú, codirector de Valors, i moderat per Oriol Cortada, va comptar amb el punt de vista de diverses personalitats i sectors. Marta Bach, medallista olímpica, va aportar la seva experiència com a esportista d’elit assegurant que la “Competició és necessària per créixer com a persones“, i va enfocar les seves paraules per donar importància a l’esforç diari, el qual ens manté competitius i ens fa créixer com a persones. També, des del seu bagatge com a jugadora de Waterpolo, va posar èmfasi en la trascendència del treball en equip, tant en l’esport com en totes les facetes de la vida.
Pel que fa a l’àmbit empresarial, Xavier López, qui ja va participar en el Monogràfic de Valors 227, Competir és dolent?, va exposar que les empreses competeixen, però també cooperen entre elles per abaratir costos i facilitar processos de producció. Va repetir diverses vegades que “Cooperar i competir són dues cares de la mateixa moneda“, i que en el sector empresarial les empreses necessiten altres empreses per poder abastir-se.
Qui va tenir més feina, sobretot en el torn de preguntes del públic, va estar Jordi Osúa, doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, que va reflexionar des del punt de vista educatiu. Un àmbit que des de fa anys viu en una constant mutació per trobar la millor fórmula entre competitivitat i cooperació, pel que fa als alumnes. Osúa va defensar que s’està trobant vies que fomenten la cooperació, però que redueixen la competitivitat, la qual “No ens ha de fer els millors, sinó millors“. A més va exposar que les famílies estan disposades a fer competir els seus fills en la seva faceta esportiva, però que en l’educació les crítiques i les exigències s’entomen amb menys acceptació. Per ell la fórmula consisteix a donar un bon ús al valor de la competició, ja que, al cap i a la fi, “Ensenyar a competir ha de ser ensenyar a viure“.
En acabar, Oriol Cortada, qui va moderar l’acte, va agraït els prop de vuitanta assistents que omplien l’Espai Escena i Pensament de la Fundació Iluro i va concloure que “Competir no és dolent, sinó que ho pot ser si no s’enfoca de bona manera“.
