Aquest Nadal a moltes botigues catalanes s’ha venut una joguina curiosa: un caixer automàtic infantil. Diverses marques el comercialitzen. Són dispensadors de bitllets molt semblants als reals. Se suposa que es tracta d’un joc perquè els nens comprenguin el valor dels diners. Però tenir una màquina que només escup bitllets a casa és la via més correcte i més pedagògica d’aconseguir-ho?
En aquest tema no ens podem enganyar ni caure en el paper de ciutadans desinteressats, resulta inútil. Els diners són absolutament necessaris. Els diners –paraula que té el seu origen en la paraula denarius, una moneda de plata utilitzada en l’imperi romà al segle IV a. de C.– permeten practicar en una economia l’intercanvi de bens i serveis d’una manera més senzilla i civilitzada. I, de fet, de diners tothom en necessita, ja sigui per gaudir de cert benestar, un mínim d’estabilitat vital o no sentir-se exclòs de la societat.
A més, els diners ens permeten arribar a altres fites i fer realitat part dels nostres somnis. Els diners només esdevenen un problema quan es converteixen en l’únic puntal de les nostres vides i quan s’inverteixen en objectius poc ètics. Mahatma Gandhi ja ho deia: “Els diners no són un mal per si mateixos. El mal només radia en el seu mal ús”. De fet, encara no s’ha ideat un sistema econòmic fiable que no tingui els diners com a base. Ara bé, no podem permetre que el temps valgui més que els diners o que les persones siguin més importants que les coses.
Reconèixer que els diners són necessaris, no vol dir però que ens satisfaci el sistema econòmic-financer actual. És obvi que l’anomenat “socialisme real” va fracassar i que el capitalisme no és el millor sistema possible. Per això des de fa temps diversos moviments proclamen alternatives econòmiques –cooperativisme, Banca Ètica, Economia del Bé Comú, Comerç Just- però, ha hagut d’esdevenir-se una crisi econòmica per aconseguir l’obertura de moltes més consciències vers una nova economia.
Ara és el moment de crear unes noves regles del joc pensant en els diners com un bé públic i en les seves possibles funcionalitats. Allunyar-nos de l’avarícia i del poder que pot comportar la riquesa i començar a plantejar la construcció d’un sistema econòmic més orientat en el bé comú, més conscient, més democràtic i ètic. En el qual el guanyar diners no sigui la finalitat final, sinó apostar per la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica i la democràcia. Citant Joan Antoni Melé, subdiretor general de Triodos Espanya, “no podem separar els nostres diners dels nostres valors”.
