El 6 de setembre, després de dotze hores de debat crispat, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei del referèndum, normativa que havia d’emparar l’1-O. La resposta de l’Estat Espanyol per evitar el vot dels catalans, no es va fer esperar. Les actuacions policials i judicials, però, no van aconseguir impedir la celebració de la consulta. El primer diumenge d’octubre, més de dos milions de catalans, alguns després de ser víctimes de càrregues policials brutals i desproporcionades, van exercir el seu dret a vot.
Aquest darrers mesos, independentment del desenllaç polític que es produeixi, s’han creuat línies vermelles que mai s’haurien de superar en un estat de dret. En un país que es considera democràtic i europeu s’han transgredit drets bàsics com: la llibertat d’expressió i opinió, la llibertat de reunió i manifestació o la llibertat de premsa. I com en temps que es creien oblidats, s’han produït registres il·legals i detencions dubtoses de persones. A més, l’1-O agents de la policia espanyola van violar un dret bàsic de la primera generació: “Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral”. Entitats com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han condemnat aquests procediments. Més enllà d’ideologies i pensaments polítics, no podem girar la cara davant la vulneració de drets, no podem qualificar de comú allò que és condemnable.
Aquests dies a la nostra societat s’han posat en entredit molts valors que fins ara es donaven per consolidats. Grans substantius com democràcia, llibertat o justícia han entrat en crisi. El referèndum ha obert un gran ventall de preguntes que demanen un debat profund i serè: Què és la democràcia? Es pot defensar un ús ètic de la violència? El que no és legal no és legítim? Gaudim d’una veritable justícia?
Finalment, alguns amb més insistència que altres, han intentat demostrar la dissipació a Catalunya d’un valor com la convivència. És cert que el debat polític, com mai abans ho havia fet a casa nostra, ha impregnat el carrer i les converses. El futur del país preocupa. Això, però, no equival a dir que s’hagi generat una fractura social. Ara bé, sense acceptar una magnificació intencionada de la situació, també és obvi que el referèndum ha generat ferides de diversa índole. En aquest número volem analitzar-les, calcular-ne la seva profunditat i buscar possibles cures, des de la premissa que més enllà de l’esdevenir polític que esdevingui, en un país o altre, aquí i allà, hi ha valors i drets humans bàsics que sempre s’han de defensar.
Les ferides de l’1 d’octubre
