Elena Osipova: L’àvia russa que demana la pau

El 2 de març va ser el setè dia de la invasió russa a Ucraïna. Com havia passat cada dia, centenars de persones van sortir al carrer per protestar contra la guerra arreu del món. També a Rússia. I, també com havia passat cada dia, la policia russa va detenir desenes de persones que participaven en aquestes protestes. 

A Sant Petersburg, la policia va arrestar 286 persones. Una d’elles, una senyora gairebé octogenària que protestava amb dues pancartes: una a favor de la pau i l’altra demanant la destrucció dels arsenals nuclears arreu del món. Mentre la resta d’assistents a la protesta l’aplaudien, dos policies se li van acostar per detenir-la. Més tard van arribar més agents i van acabar enduent-se-la.

La imatge de vuit agents de policia emportant-se per la força una anciana d’aire completament inofensiu de seguida va fer-se viral. La detinguda era Elena Osipova que, amb 78 anys, encara té forces per sortir al carrer i, en contra del fred i de la policia, manifestar-se en contra de la guerra.

No era la primera vegada que la detenien. La d’Osipova és una cara habitual a gairebé totes les protestes que s’han fet els darrers anys a Sant Petersburg, faci sol, fred, plogui o nevi, Osipova hi és. Amb els seus inseparables dibuixos, ha sortit al carrer per protestar contra l’atac al teatre Dubrovka, contra la mort d’un infant de sis mesos separat de la seva mare, contra cimeres del G20, contra l’atac terrorista en una escola de Beslan, contra la guerra d’Iraq i incomptables causes més.

Batejada aquests dies com “l’àvia de la pau”, Elena Osipova va néixer a Sant Petersburg l’any 1945, poc després que acabés el setge nazi de la ciutat –aleshores, encara Leningrad–. Els seus pares van sobreviure als més de tres anys de setge, però la resta de la família va morir. Sense haver-los viscut, aquells gairebé 900 dies van ser una presència constant durant els primers anys de la seva vida.

De setge a setge, amb vuit dècades de diferència, Osipova és una dona que carrega damunt les espatlles mitja història del segle XX i tota la del XXI. Del setge de Leningrad que va marcar-li la infantesa al setge actual a ciutats com Kíiv o Khàrkiv, en el qual demana als soldats russos que llencin les armes per ser els “veritables herois del país”.

Artista que va estudiar a la mateixa escola que el pintor Marc Chagall, sempre assisteix a les manifestacions amb pancartes que ha pintat ella mateixa. Són pòsters amb missatges de denúncia o d’esperança, molts dels quals va exposar fa uns anys a la seu de l’opositor Partit de la Llibertat Popular, en la seva primera mostra en solitari.

Hi ha poques coses més binàries que una guerra. O estàs amb els uns o estàs amb els altres. I, tanmateix, és quan els ponts són més necessaris. Persones com Osipova són necessàries perquè miren més enllà de la trinxera i volen estendre la mà en comptes de llançar míssils, que el diàleg s’obri camí per allà on ara circulen tancs.

Només en la primera setmana de guerra, la policia russa va detenir més de 7.600 manifestants. Tot i les detencions, les protestes no es van acabar. Pocs dies després, Elena Osipova tornava a sortir als carrers de Sant Petersburg per manifestar-se contra la guerra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.