Proposta

El viatge a l’infern de moltes noies immigrants

Nisha, una noia de 16 anys, viu a Noruega una doble vida. A casa és la perfecta filla pakistanesa, però quan surt amb els seus amics porta la vida pròpia d’una noia occidental, anant a festes i discoteques. Quan el seu pare l’enxampa amb el seu xicot sols a l’habitació, es produeix una col·lisió entre els seus dos mons. Per donar-li una lliçó, els seus pares decideixen enviar-la a Pakistan, on haurà de adaptar-se a una cultura completament oposada als valors que Nisha ha après a Occident. Començarà així un autèntic viatge als inferns.

Aquest és l’argument d’ “El viaje de Nisha’, una pel·lícula que reconstrueix l’experiència personal de la seva directora, la també actriu Iram Haq. Amb només 14 anys, Haq va ser segrestada pels seus pares i enviada a viure al Pakistan. Després d’un any i mig va poder tornar a Europa i llavors va aconseguir escapar de la seva família, amb la que no tornaria a parlar fins poc abans de la mort del seu pare.

Haq ha hagut de deixar reposar el guió d’aquesta pel·lícula durant molts anys abans de veure’s en cor de portar-lo a la gran pantalla. “He esperat fins que m’he sentit preparada com a directora i persona per explicar aquesta història d’una manera intel·ligent i prudent”, ha explicat la directora durant la promoció del film.

En el film, Haq ha intentat que el personatge de Nisha no aparegui únicament com la víctima i la família com els dolents de la pel·lícula. Per això, ha posat l’accent en la relació entre pare i filla, que és un dels puntals del film.

La pel·lícula destaca per la seva honestedat, malgrat que la seva realització resulta una mica plana i, per moments, sembla buscar l’efectisme emocional. També queden alguns forats narratius per resoldre, com ara el paper que juguen en tot aquest assumpte els serveis socials noruecs. Però malgrat tot, ‘El viaje de Nisha’ és un d’aquells films d’obligada visió per conèixer una realitat que pateixen moltes noies com la Nisha o la pròpia directora del film.

No fa gaire, dues noies de Peshawar van ser assassinades pel seu pare quan va començar a sospitar que sortien amb uns nois. També a Europa es donen periòdicament casos de noies de famílies immigrants agredides per les seves pròpies famílies per no ajustar-se a uns cànons culturals que ens resulten incomprensibles i intolerables.
En tots aquests casos, les noies són sotmeses a pràctiques brutals per la por de les seves famílies “al què diran”. Precisament, el títol original d’ ‘El viaje de Nisha’ en noruec, Hva vil folk si, vol dir “Què dirà la gent”.

Al film es veu molt clarament com la organització familiar és l’encarregada de mantenir i preservar aquests costums i pràctiques ancestrals. També mostra com les dones –la mare, la tia-, que segurament han estat elles víctimes d’aquests judicis públics i tractes injustos, son les que exerceixen de cadena de transmissió d’aquestes barbaritats. La conclusió que se n’extreu ens alerta de la importància de la integració de les famílies immigrants i l’educació en els valors occidentals. – Judith Vives

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *