Celebrem tenir a les llibreries l’antologia més amplia en català de la gran poeta americana Emily Dickinson en edició bilingüe i traduïda per Marcel Riera. És una de les autores més misterioses i brillants de tots els temps. Des del petit poble de Amherst, prop de Boston, en una vida solitària i recollida, va escriure més de 1.700 poemes. Harold Bloom no dubta a posar-la al costat del Dant o de Shakespeare.
Amb una mirada delicada i penetrant sobre la naturalesa que l’envolta (arbres, flors, ocells, neu, llum…) fa emergir els enigmes més fondos de la vida i, sobretot, el fons transcendent de la mort. La seva lectura ens colpeix com un cop de pedra i ens acarona com una ploma suau.
Tenir l’edició bilingüe permet veure l’ús poc convencional que feia de les majúscules, dels guions o de la puntuació, i sentir-ne la sonoritat, aquella vibració fonètica que arrodoneix el sentit del poema. Verdaguer deia «Lo cor de l’home és una mar / tot l’univers no l’ompliria».
Si pensem en el cor de l’Emily Dickinson, també d’una religiositat mística, d’una sensibilitat única, podem gaudir del seu ric univers interior a través dels seus poemes, i sentir-nos acompanyats per la seva veu: «Sentir el nom / d’algú tan estimat / il•lumina amb un Fulgor / tan íntim, tan lleu / com la Posta de sol sobre la neu.»
