El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs del Govern català davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que exigeix impartir un 25 per cent de castellà en horari lectiu i que qüestiona el model d’escola catalana, aprovat amb un ampli consens des de fa dècades.
El cas va aixecar els ànims de grups polítics, famílies i educadors que han interpretat la decisió com un atac directe a la llengua catalana, just en un moment en què els experts destacaven la seva situació precària: un 28 per cent dels alumnes no fan servir mai el català a l’escola i un 48 per cent de docents no el fan servir als instituts.
El model d’immersió lingüística català és un cas d’èxit educatiu que ha sabut garantir l’assoliment de les competències lingüístiques tant del català com del castellà.
Que una sentència determini ara de manera arbitrària els percentatges d’hores de les llengües a l’educació és atribuir als jutges una competència en política educativa que no tenen. L’escola catalana ha estat sempre una garantia d’inclusió i de cohesió social i així ho hauria de continuar essent.
Aquesta és una de les notícies que Àngel Castiñeira, doctor en Filosofia i professor titular del departament de Ciències Socials d’ESADE, comenta aquest mes a la secció “Actualitat comentada” de revista Valors. Secció il·lustrada per Visual Omelette.
