Fa uns mesos, l’empresari Mark Zuckerberg va presentar el canvi de nom de Facebook, que ara es coneix com a Meta. Aquest fet, ha portat el concepte de metavers a l’ordre del dia. Segons el propietari d’aquesta xarxa social, el metavers serà el proper capítol d’internet i consistirà en un món virtual on els humans podrem interactuar a través dels nostres avatars. En parlem amb Enrique San Juan, director de l’agència digital Community Internet Barcelona i periodista especialitzat en noves tecnologies.
En què consisteix el metavers?
El metavers és un nou repte, un nou espai, el nou esglaó de la revolució digital. Si mirem enrere, a la època dels anys 80 i 90, a les oficines hi regnaven les màquines d’escriure, després va venir l’ordinador i, més endavant, el mòbil, internet, les xarxes socials i la intercomunicació a través de les videoconferències… I, ara, el següent pas és el metavers. Aquest es caracteritza per ser la confluència de totes les tecnologies que tenim a l’abast, i les que vindran més endavant, per tal de construir un espai diferent en el qual ens podrem expressar, manifestar i treballar d’una manera immersiva. Fins ara, tota l’activitat que teníem era en 2D. Amb aquest nou sistema, que vol dir més enllà de l’univers, hi haurà un espai propi digital que ens permetrà tenir una experiència directa de viure, estar i tenir consciència.
Si jo demà em vull endinsar en el metavers, què necessito per entrar-hi?
Tal com ho va dir Mark Zuckerberg fa uns mesos, és un concepte que encara s’ha de desenvolupar. Com a mínim, necessitem dos anys per tenir una percepció més o menys formada del que podria ser. I el model definitiu no serà possible fins d’aquí a deu anys. Si això ho traslladem a la nostra experiència prèvia en sistemes similars, com per exemple l’adopció i l’extensió d’internet com a tal, ara estem com quan estàvem en els inicis d’internet, pels volts de l’any 1994 o 1995. Actualment, hi ha diferents espais que s’estan experimentant, però d’acord amb aquesta idea d’immersió a una realitat virtual total, necessitarem dispositius com unes ulleres Oculus Qwest 2 que són de la marca Meta.
Què entenem per realitat virtual?
És la capacitat d’experimentar sensacions i accions en un entorn creat de manera digital en el qual tu també en formes part. A diferència d’una pantalla o d’un videojoc, en el món virtual tu pots estar dins de l’escenari, escoltar el medi ambient, manipular objectes, córrer i interactuar amb altres persones que també estan en el mateix escenari, entre moltes altres coses.
Els diners que generem en el món virtual es podran extreure a la vida real?
El sistema de retribució econòmica que està previst que es treballi en el metavers és híbrid en la seva essència. Al començament, hauran de conviure sistemes tradicionals, és a dir, monedes convencionals (l’euro, el dòlar…) a través de sistemes de transacció com PayPal o la targeta Visa amb les criptomonedes, amb fraccions de sèrum o bitcoin. Aquestes últimes, però, al llarg del temps, crec que s’imposaran a la versió més definitiva i evolucionada del metavers.
Hi haurà diversos metaversos més enllà de la proposta de Mark Zuckerberg ?
El concepte de metavers és un concepte equivalent a internet. De qui és internet? Qui hi ha al darrere? Ningú i tothom; molta gent i moltes empreses. Doncs el mateix podem dir del metavers. De qui és el metavers? De moment de ningú, ja que és un concepte que s’està formant. De fet, quan Mark Zuckerberg va fer el seu anunci del canvi de nom i va emfatitzar que tot el seu conglomerat s’orientava cap al desenvolupament del metavers, però, a la setmana següent, Microsoft va anunciar el mateix. I,seguidament, ho van fer NVIDIA, HP i Pensent (una empresa equivalent a la Telefònica xinesa). Fixa’t que estem a l’eclosió de la creació d’un nou univers.
El metavers és un salt al futur o anem cap a la distopia?
És un salt cap al futur. Abans quan fèiem aquest repàs evolutiu de la màquina d’escriure fins al metavers, cada pas que he citat, era com una revolució. L’escala del salt del metavers és quàntica, és molt més gran. Tu pensa en la implicació d’internet a les nostres vides, com s’han desenvolupat els mitjans digitals… Tot el que envolta internet és una escala, però en el cas del metavers, és una escala molt més gran.
El futur va cap a una dissociació dels dos mons: el real i el virtual?
Va cap a una confluència. El sociòleg Manuel Castells ja va resoldre aquest dilema en una de les seves obres. Em sembla que va ser en el 2009 quan va dir que la realitat virtual és una i la realitat que coneixem una altra, però que aquestes es juxtaposicionen. La realitat és una i es pot manifestar de manera digital o real. Ara tenim més formes i més maneres d’experimentar la realitat. El metavers serà una evolució més complexa i completa de la realitat i tindrà una naturalesa diferent de la que estem vivint ara.
Si es crea un nou model de realitat caldrà regular els drets digitals que tenim actualment?
L’última regulació forta que hem tingut a escala de la Unió Europea ha estat la de les peticions de dades personals, de la qual no en fa gaire. Ara mateix, estem vivint en una espècie de selva on no ni ha jurisdicció, ni policia, ni govern més enllà de l’activitat que facin les empreses. Però, al final, s’acabarà regulant.
Com es transformaran les relacions personals?
Amb Tinder ja hem vist com pot canviar la manera de relacionar-nos. En el cas del metavers, les nostres relacions es veuran completament modificades. Nosaltres no hi serem físicament, no obstant això, sí de manera conscient a través dels nostres avatars. La figura que tindrà aquest avatar potser serà calcada a la persona que l’incorpora i que li dona ànima, o no. Potser jo vull expressar-me com a una dona encara que jo sigui un home. O com un monstre, o com a un concepte quadrat. Aquesta diversitat d’opcions i creativitat d’expressió no es pot experimentar en el nostre món però en el metavers sí. Et podràs enamorar d’un cub? Potser sí.
Caldrà construir una nova ètica?
En la tasca de construcció del metavers hi aportarem tot el bo i millor de nosaltres, perquè el crearem nosaltres. Però també, el pitjor i dolent. És part de la consciència, de l’ètica i de la rectitud de cadascú pensar com volem que sigui aquest espai. Tenim una gran oportunitat i l’hem d’aprofitar.
