Quan tenia 16 anys, un jove Borja Sémper va enviar una carta a El País en contra del fenomen de la kale borroka. Amb el títol Por, deia que ell no podia expressar lliurement les seves idees polítiques, contràries al nacionalisme basc, per “por” que l’ataquessin o que el cotxe del seu pare “es cremés accidentalment”.
Després que aquella carta sortís publicada, alguns companys van intentar agredir-lo a l’institut. Aquell adolescent, crescut en una família en què les converses sobre política eren escasses i ad mirador de Gregorio Ordóñez, es va afilia al PP l’any següent.
Amb 19 anys, ja era regidor a Irun, la seva ciutat i, poc després, tinent d’alcalde gràcies al primer pacte PP-PSE que hi va haver al País Basc. Era l’inici d’un ascens a gran velocitat. De perfil centrista i imatge moderna, Sémper de seguida es va guanyar fama de ser un “vers lliure” dins del partit, un bon qualificatiu per a un aficionat a escriure els seus propis poemes.
Va passar tota la seva joventut anant amb escorta a classe i a biblioteques, i també a bars i a discoteques. Convivint amb pintades que l’amenaçaven de mort, insults pel carrer i plans d’ETA per assassinar-lo.
II. La tardor de 2011, ETA va deixar les armes definitivament. Pocs dies després del comunicat etarra, l’aleshores diputat i president del PP a Guipúscoa va escriure una carta pública als seus pares. “Que no us robin aquest moment”, els deia en un missatge que volia que servís de reparació cap a uns pares que havien passat anys de patiment pel fill.
A la carta, també explicava per primera vegada que, quan tenia 21 anys, van avisar-lo que un comando d’ETA sabia les hores que sortia de casa i el trajecte que feia fins a la universitat i tenia previst disparar-li. Amb 35 anys i pare del seu primer fill, Sémper demanava treballar per un país “on tot valgui la pena, excepte l’odi i la intolerància”. I insistia als pares que la fi del terrorisme significava que havien “guanyat”: “ETA no va aconseguir matar-me i tampoc va aconseguir amargar-me la vida”.
III. El 14 de gener passat, quan faltaven nou dies pel 25è aniversari de l’assassinat de Gregorio Ordóñez, Sémper va anunciar que havia acceptat una oferta de l’empresa privada i deixava la política per sempre. En els darrers anys, el seu perfil moderat i la seva defensa de buscar ponts amb adversaris polítics li havia costat atacs dels sectors més durs del partit i, fins i tot, insults del locutor Federico Jiménez Losantos.
Molt crític amb els acords del seu partit amb Vox i després d’haver tingut diverses enganxades amb Cayetana Álvarez de Toledo, l’alcaldable del PP a Sant Sebastià i portaveu del partit al Parlament basc, marxa. I ho fa dies després d’un debat d’investidura al Congrés en què es va parlar molt d’ETA… més que quan l’organització matava.
En la seva última roda de premsa, va dir que no li agradava el clima de “bronca i trinxera” de la política actual. Dos dies després, El País publicava una carta al director d’algú que havia viscut a Irun els 90 i li de manava perdó per no haver-li donat suport quan amenaçaven la seva família: “Avui sé que em vaig equivocar. Que no només jo, sinó tots els que no vam ser al seu costat ens vam equivocar”.
