La pluma del genial Pere Calders traçà un rastre inconfusible que arriba a tintar les llibreries d’avui dia. El calendari ens recorda que ja en són vint els anys que ens separen del moment en què va deixar aquest món.
Per aquest motiu, volem recomanar la lectura d’una de les seves obres més emblemàtiques: Cròniques de la veritat oculta (1955). Humor, fantasia, reflexió, crítica i realitat es mesclen en aquest compendi de més de trenta relats curts. Calders qüestiona la codificació de la realitat que amara la vida humana tot desmuntant-la a través de l’imprevist i la fantasia.
El desig es materialitza, els arbres creixen al bell mig d’un menjador, la consciència pren cos, els lloros conversen… Els personatges es troben immersos en un univers literari regit per l’absurd i la ironia. Els succesos extraordinaris que irrompen, inesperadament, la quotidianitat dels protagonistes posen de manifest la feblesa d’un ésser humà indefens davant de l’atzar. Despullen el comportament d’uns individus lligats a les convencions socials, fixats al protocol imperfecte d’una societat que afirma ser perfectament lògica. Aquest capgirament ve acompanyat d’una sàtira refinada que permet subvertir la realitat i extreure’n la seva veritat oculta mitjançant un somriure dibuixat al rostre.
Al bell mig de l’obra hi trobem, doncs, el valor de l’atzar com el factor determinant de la vida. El llibre ens pretén demostrar com el destí, l’imprevist i l’impossible són les normes reguladores de la nostra existència, entesa per Calders com un veritable joc.
El comportament humà i els esdeveniments de les trames adquireixen una significació profunda als contes, alçant-se com a guies d’una divertida reflexió sobre la condició humana.
Atzar i humor calderisià
