Estem a les portes d’unes eleccions estatals i la pregunta cau com una llosa: Què passaria si un dia tothom vostés en blanc? L’escriptor portuguès José Saramago s’ho planteja a l’obra Assaig sobre la lucidesa que fins el 13 d’octubre es pot veure al teatre Akadèmia de Barcelona de la mà de La Danesa, una companyia que sempre aporta una mirada política a la societat.
L’obra de teatre, recorda el relat anterior, Assaig sobre la ceguera. Quatre anys després d’una plaga de ceguera que va fer aflorar el millor i el pitjor dels ciutadans i dels governants, la població es cridada a les urnes i, de manera aparentment espontània, voten massivament en blanc.
Aquest qüestionament implacable als partits que gestionen la democràcia generarà un pols violent entre el poder i la ciutat. Fa quatre anys només una dona va continuar veient, i ara també només ella ho veu clar; perquè cal molta lucidesa per ser crític amb els mecanismes de poder i la corrupció dels sistema democràtic. “Una critica del sistema que Saramago planteja des d’una visió molt pessimista i amarga”, segons Elena Fortuny, actriu i productora de l’espectacle.
Després d’anys amb el projecte a la cartera, l’obra finalmente es va estrenar al Festival Grec 2019 i ara es pot veure al teatre Akadèmia amb molt bona acollida per part del públic, perquè després de les revoltes ciutadanes esdevingudes al món en els darrers deu anys i el debat entorn de l’anomenada “democràcia real”, la seva vigència és absoluta. “Cada vegada que tornem a assajar la funció tenim un referent de la realitat que l’actualitza”, assegura Fortuny.
Segons l’actriu cal llegir “Assaig sobre la lucidesa com un al·legat en pro de l’anarquia i de la democràcia real” i, en contra del seu autor, amb una “mirada positiva vers la col·laboració, l’associacionisme, la voluntat d’acollir, la capacitat de coordinació ciutadana i la no necessitat de lideratge”. Una aposta per un canvi de societat pel qual cal certa lucidesa, un ingredient escàs en aquest món: “La lucidesa demana extreure’s del totum revolutum i per això necessàriament n’hi ha poca”. – M.COLL
