Aquest abril

Doncs a mi no m’han robat el mes d’abril. Ha passat tan ràpid que no l’he vist. Mentre passava, les hores eren llarguíssimes i els dies plens. De pensaments, d’enyor, de trucades i d’abraçades imaginades.

El mes d’abril ha estat ple de noms propis: d’aquells que se n’han anat i que eren els avis d’amics, els pares dels companys, els avis de la residència on treballa la meva amiga. Els de coneguts i desconeguts, que mai volem que siguin una xifra. Els de la gent que ho compartia a twitter i que s’omplien de likes, de missatges de desconeguts, de tristeses compartides.

Ha estat un abril de molt pensar, de molta pressa i de recordar. Ple de cares, de les cares dels que ens feien patir: sols a casa o en una habitació, amb la maleïda febre o amb la soledat. De les imatges de la gent que ha retornat a les nostres vides després de temps, perquè com que hem tingut temps per fi hi hem pogut pensar. Ple de la gent que de cop s’han fet tan important en les nostres vides. Vides més petites, potser, però també més plenes.

Ha estat un mes d’abril ple de moments d’angoixa, però també d’alegria. De retrobades, de trucades molt sinceres. De “t’estimos” en veu alta, per fi, o en el silenci d’una trucada o entre les línies dels whatsapps. De ‘ja en tinc prous’ que omplien el dia de missatges i atencions. D’inventar-se receptes i maneres de passar els dies d’un abril plujós a casa, ple de llum allà on visc jo.

Un abril de cançons cantades per dins o ballades per fora, de noves versions i nous significats. De poder ser a prop malgrat la distància gràcies a tantes pantalles que ens acaben per fer coure els ulls. De mones repartides i vídeos d’alegries i agraïment. De noves intimitats i de grans plans de futur. De molta feina feta depressa, de moltes llistes de coses per fer, a la feina i a la vida.

El mes d’abril, per fi, s’ha acabat. I no ens l’han robat: l’hem passat i ens arriba un maig que de tan llarg se’ns fa una mica muntanya amunt. Que no ens el robin, que el volem viure ben junts.

Text: Isabel Yglesias, advocada, treballa i viu a Brussel·les, a Bèlgica.

Il·lustració: Gisèle Mollfulleda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.