Una qüestió de consciència. 140.000 francesos viuen al carrer i no tenen l’alimentació diària assegurada, però els ramaders destrueixen cent mil ous diaris com a protesta.
L’entrada en vigor el proper 1 de gener a França d’una ecotaxa que repercutirà en el transport de mercaderies en camió ha provocat aquest octubre aixecaments a la Bretanya. Si el 1675, els camperols es van amotinar contra Lluís XIV per un impost sobre el paper timbrat, ara la protesta és contra l’augment impositiu aprovat pel govern del president François Hollande. Els joves agricultors bretons han recuperat les gorres vermelles que els seus avantpassat van instaurar com a símbol de revolta, però han canviat les espases i els fusells per ous i cols. A Pont-de-Buis, amb les hortalisses han fet una barricada i han usat els ous com a projectils. Aquesta protesta se suma a una altra que el mes d’agost ja va tenir lloc a la mateixa zona, on es concentra la principal producció d’ous del país. Aleshores els grangers van decidir destruir cada dia cent mil unitats d’aquest producte, fins que el Ministeri d’Agricultura francès no regulés el preu a la baixa provocat per un excés de producció.
Fa uns anys imatges com aquestes eren més habituals. De fet, les protestes agrícoles sempre s’han relacionat amb dues fotos: agricultors destruint part de producció a l’autopista o cues de tractors a pas molt lent. Durant els anys 80 i 90, la destrucció de fruita va ser una pràctica de protesta molt usada. El 2011, en el darrer episodi convuls al sector agrícola que jo recordo, encara es va utilitzar. Aleshores els camioners francesos segrestaven vehicles peninsulars i abocaven tota la mercaderia a l’asfalt. I la resposta dels catalans, en la mateixa línia, va ser llençar síndries, nectarines i pomes a la porta del consolat francès a Barcelona.
Si comparem les imatges, sembla que poca cosa ha canviat. A totes dues s’hi veuen agricultors que reivindiquen els seus drets destruint aliments. Ara bé, del 2011 al 2013 el context socioeconòmic ha canviat de forma radical. Segons les darreres estadístiques publicades per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics de França (INSEE) el país té els nivells més alts de pobresa des de 1997. Actualment 141.500 francesos viuen al carrer i no tenen diàrament un plat a taula. A Catalunya la taxa de pobresa (21,9 per cent) s’ha multiplicat per cinc des de l’inici de la crisi el 2008, i un 60 per cent de les llars passen dificultats per arribar a final de mes. L’obertura de nous menjadors assistencials és constants i la desnutrició infantil ha estat tema de debat parlamentari.
En conclusió, si ara fa uns anys aquest tipus d’accions de protesta ens impactaven –i eren especialment atractives de cara als mitjans–, ara ens haurien de provocar indignació. Resulta força xocant veure en el mateix diari la imatge dels camioners bretons trencant ous, al costat un anunci de la campanya de recollida d’aliments per la infància que promou La Caixa i Creu Roja i, a les pàgines de societat, un recordatori que el Banc dels Aliments encara busca voluntaris pel Gran Recapte, que tindrà lloc els dies 29 i 30 de novembre.
El món ha canviat, han aparegut nous problemes, però algunes organitzacions continuen usant les mateixes formes de protesta. Un greu error, especialment quan l’acció no genera simpatia vers la causa, sinó indignació. Cal buscar alternatives. Noves formes de lluita. Aquests ous no es podien haver repartit en menjadors socials o bancs d’aliments?
Un apunt final. Aquest no és un escrit contra els agricultors. De fet, moltes accions relacionades amb la destrucció massiva d’aliments s’haurien de revisar. Per exemple. Podem debatre seriosament sobre la fam i la desnutrició quan cada any a les festes de Bunyol es destrueixen 130.000 quilos de tomàquets i la gent paga deu euros d’entrada per participar en la lluita? Estic a favor de les tradicions, però a diferència de fa una anys, la imatge estiuenca per excel·lència, gent bruta de tomàquet, avui ja no resulta curiosa, sinó un cop a la consciència. Els pares d’aquesta localitat del País Valencià també adverteixen als nens que “amb el menjar no s’hi juga” i que “res del plat es llença perquè costa molt de guanyar”?
