Molt sovint les reflexions en l’àmbit de l’ètica se centren en temes com la solidaritat, la dignitat, la responsabilitat o el compromís, que impliquen una gran dosi d’exigència personal, però que es refereixen sobretot a l’Altre; demanen una determinada actitud davant la vida, externament, fora de nosaltres. Aquests nivells de reflexió ètica, en canvi, no acostumen a tractar aspectes relacionats amb el nostre interior, amb les emocions, com podrien ser el desig, el gaudi o el plaer. Són temes molt en voga en els mitjans de comunicació, la publicitat, la cultura… però en canvi molt poc treballats des d’un punt de vista ètic, humà, potser perquè s’ha donat per sobreentès que aquestes eren dimensions privades de la persona, que no era necessari tractar en públic. Una postura que s’ha demostrar un gran error, perquè aquestes temes preocupen i ocupen la gent del carrer com els que més. Aquesta dicotomia -uns temes dels quals parla el món de l’ètica però que no arriben a la gent del carrer i a l’inrevés, unes qüestions que estan en boca de tothom menys dels qui es dediquen a la reflexió- s’ha de superar, sense pors. No pot ser que del sexe se’n parli només des d’un punt de vista lúdic, perquè això significa abonar la teoria consumista i nihilista que el sexe és només un joc. És empobridor que el menjar s’entengui com un simple motor pel nostre cos i no com una dimensió que parla de com som i de la història de cada territori. Amb aquest número sobre el plaer volem, modestament, trencar una llança en aquest sentit: no es tracta de parlar només del plaer, però parlar del plaer -i pensar-lo- és també molt necessari.
El Plaer
