Els mitjans de comunicació són avui tant poderosos que s’han convertit en un instrument no només d’informació sinó també, agradi o no, en instruments preponderants de la formació de la gent, de les masses. Gairebé totes les persones, amb més o menys capacitat crítica, som receptacles de la formació que imparteixen, a vegades subtilment, els mitjans de comunicació. Amb la força que els presta la imatge, el so, la música, l’art i la intel·ligència mateixa dels qui els dirigeixen i organitzen han esdevingut una eina imprescindible pels nostres dies.
El publicista Ramon Guàrdia parlant de l’evolució que ha sofert publicitat donava aquesta interessant visió: ”Als anys cinquanta s’anunciava a un producte, i aquest era bo o no ho era. Als anys seixanta va primar la marca, es buscava la marca més que el producte. Darrerament el que té importància és el valor afegit. Si un espot no aporta un valor afegit és que el producte no és del tot bo”. Aquest valor afegit avui són els valors, és a dir, estar convençut que amb la compra d’un producte estem sent solidaris amb els més necessitats. És el que és coneix com a màrqueting social. Aquesta percepció del món de la publicitat, porta segons el Dr. Jaume Aymar a “què la gent d’avui en dia creguin que darrera de tot programa, fins i tots d’un reality show, hi ha amagats uns valors, encara que aquest, sovint estiguin deformats o caricaturitzats. Són valors, i malgrat estar deformats provoquen en nosaltres unes emocions”.
Els mitjans de comunicació seguiran creixent tecnològicament i possibilitant més capacitats als ciutadans. Però per damunt de tot han de valorar la seva capacitat educativa i no poden renunciar a la tasca de formar persones cada vegada més autònomes i adultes. Han de ser una ajuda perquè els diferents grups socials pugin realitzar la seva tasca formativa. Això ens ha de portar a saber distingir entre aquells mitjans que entretenen informen i formen i dels que tenen el qualificatiu de “escombraries”. Aquest és un repte al que no pot renunciar ningú, ni els professionals dels mitjans ni els seus usuaris. Entre tots hem d’assolir que aquesta gran eina que són els mitjans de comunicació contribueixin al bé del comú, de la humanitat, de la gent.
