L’era del postcapitalisme està molt més a prop del que hom es pot imaginar. Davant la crisi del capitalisme salvatge i depredador amb les classes populars, el cooperativisme ha crescut –precisament durant la crisi econòmica i financera de la darrera dècada- com l’alternativa a aquest model immoral i vexatori, que humilia la nostra dignitat i pretén estroncar la nostra esperança. En l’horitzó, la victòria d’un altre món possible.
Actualment, 1.000 milions de persones de tot el planeta estan vinculades al cooperativisme, de les quals 45.414 es troben a Catalunya, recer històric del cooperativisme a tot l’estat. Cooperar és transformar socialment la impostura neoliberal que imposa les regles d’un joc pervers a favor de la desigualtat, la precarietat i l’exclusió. Cooperar és construir equitats col·lectives que desenvolupin experiències econòmiques horitzontals i solidàries que exigeixin un compromís humà i ecològic. Cooperar és resistir l’oligarquia energètica, la tirania alimentària o el totalitarisme financer. 4.744 cooperatives arreu del territori que facturen 11.600 milions d’euros anuals, el 6 per cent del PIB del nostre país, i que demostren que l’Economia Social i Solidaria ja no és el futur, sinó que està més present que mai.
L’impuls d’aquest creixement també el trobem en l’aparició de nous projectes supeditats a les administracions públiques com la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, quinze centres d’assessorament, distribuïts per les comarques catalanes, per afavorir la creació d’empreses de l’economia social i solidària, o programes i esdeveniments per enfortir el cooperativisme, un pas més que ajuda a consolidar iniciatives construïdes des del suport mutu i els valors. Perquè cooperar és emancipar-se, desplegar les ales i alliberar-se, imposar sobiranies. Transformar, resistir.
Arpad Pou és llicenciat en Filosofia i membre de Termitas i Elefantes
