La recepta del país en clau de valors, segons el director de l’Observatori del Valors, Àngel Castiñeira, passa per ingredients bàsics com el canvi, la confiança, la regeneració, la recuperació de l’exemplaritat i la moralitat en els lideratges i una aposta ferma pel diàleg. Respecte aquest però, i tenint en compte l’actual relació Catalunya-Espanya, ha pronosticat, “només arribarà quan estiguem davant del precipici, i pels catalans, aleshores serà important tenir clares les condicions”. I encara ha afegit, “però això, els catalans ja ho hem après, perquè els valors no són principis ingenus”.
El professor de lideratges d’ESADE, que aquest dimecres al vespre ha presentat l’Anuari dels Valors 2014 a Dòria Llibres de Mataró en un acte organitzat per la revista Valors i la Fundació Carulla i en conversa amb el sociòleg Ivan Pera, ha assegurat que en aquest moment els espanyols només poden escollir entre tres actituds: la inmmobilista (PP), la reformista (PSOE) i la rupturista (Podemos). Un panorama que fa por a les elits estatals, ja que “molts espanyols, al marge del tema de Catalunya, estan convençuts que s’ha de fer un reset”. I això obre un gran ventall de possibilitats de futur, perquè “fins i tot l’actitud continuista costa de creure que sigui realista”.
I és que, segons Castiñeira, en els propers mesos no solament es veurà quina actitud política s’imposa sinó també quin tipus de lideratge, el de la nova o el de la vella política (aquests molts gastats per les darreres tempestes). Respecte això, el ponent va assegurar que els lideratges de la nova política es vinculen amb la societat civil i no amb l’Estat i tenen en compte la regeneració. Però per altra banda, segons Castiñeira, ara que alguns han accedit a càrrecs importants, mostren manca d’eficàcia en la gestió diària. “Des del punt de vista del management public les decisions comunitàries són deficients, perquè així ja es fa a Europa, i ho hem criticat sempre”.
Navegant entre cinc crisis
L’Anuari dels Valors 2014 analitza cinc crisis: una crisi financera, una crisi social, una crisi ètica i moral, una crisi estructural, una crisi institucional –només les forces armades aproven- i una crisi territorial. “”El 2014 assistim a la fi d’un cicle, la crisi genera un huracà, que hauria de fer saltar totes les alarmes als governants”, ha afirmat Castiñeira. Però sembla que respecte la majoria d’elles no hem assumit noves conductes. “Sóc optimista antropològic, però tenim memòria de peix i cal dir que tornem a conductes antigues; les hipoteques i els préstecs tornen a pujar i es tornen a comprar porsches”.
El fet que tornem a antigues costums quan lleugerament tornen les vaques grasses fa que es posi en dubte quin paper ha de jugar en el futur el “precarietat”, la nova massa social indignada, que segons Castiñeira, després d’aquesta crisi ha substituït el proletariat. Homes i dones amb feina però que no arriben a final de mes. El paper que pot jugar aquesta nova massa social davant un canvi encara és motiu d’estudi pels sociòlegs. Ara bé, si que està clar que “no són el proletariat del segle XIX perquè tenen clar els seus drets” i, a més, perquè malgrat semblen fragmentats però amb les xarxes socials poden mobilitzar-se en qualsevol movent motivats per una crida, com va passar, per exemple, en el cas de la Plataforma contra les Hipoteques. MARIA COLL
