Segons les dades d’un estudi de EU Kids Online, a Espanya el 40 per cent dels menors entre onze i setze anys no saben com navegar de manera segura per internet. Alhora, un altre estudi dut a terme per Unicef estima que un de cada deu adolescents ha rebut una proposició sexual d’un adult a través d’internet. I que un de cada tres fa un ús problemàtic de la xarxa que pot desencadenar una addicció als videojocs o als jocs en línia. Parlem sobre ciberseguretat amb Yaiza Rubio, hacker, cap de l’oficina de Metavers a Telefónica i una de les autores de la publicació Las aventuras del equipo ciber (Shackleton Kids).
Acabeu de publicar Las aventuras del equipo Ciber, un llibre infantil que parla sobre com cuidar-se en el món online. Parleu de “falsa seguretat”. És així com vivim?
És un llibre que va orientat a nens, ja que aquestes aventures passen dins d’una escola, tot i que també el pot llegir qualsevol persona, perquè les amenaces a internet no només afecten els menors. El que cal fer és prendre consciència i saber quins són els millors hàbits que hem d’adquirir per saber què hem de fer quan duem a terme segons quines operacions per internet.
Podríem dir que les dades saben moltes més coses de les que sabem sobre nosaltres mateixos…
És clar. Quan et connectes a internet, t’estàs connectant a serveis que emmagatzemen dades personals sobre com actues. Per exemple, Twitter o YouTube. Evidentment, aquestes companyies, com moltes altres, tenen patrons i saben què fan els seus usuaris en les seves pròpies plataformes. Cal prendre consciència sobre exactament quina informació té la plataforma que ens interessa que tingui i, també, què s’exposa de nosaltres a internet. Hem estat molt de temps enfortint les empreses i intentant transmetre la consciència que cal protegir les dades personals dels clients. Ara bé, és cert que nosaltres, com a usuaris, aportem informació nostra a internet i que qualsevol dels usuaris d’aquestes plataformes la pot veure.
En aquest llibre tracteu conceptes com ara el grooming, malware, false friends... Quins són els principals perills als quals s’exposa un menor a internet?
Diria que el problema principal al qual s’exposen els nens és que a vegades assumim erròniament que ells són usuaris tecnològics i que van néixer amb la tecnologia. En canvi, no es tracta d’assumir aquesta realitat, que és errònia, sinó de preocupar-nos perquè la sàpiguen fer servir de veritat. Poden aparèixer certes amenaces cada vegada que un menor comença a ser usuari d’internet. Per exemple, sabem perfectament que hem de gestionar molt bé quina és la capacitat de contactabilitat de determinades plataformes socials. Evidentment, la recomanació no és que no facin servir la tecnologia, ja que trobo que és un error i que pot fer que, conseqüentment, les criatures li agafin por; sinó que, més aviat, el primer que cal fer quan entren en aquestes plataformes socials és revisar aquesta política de contactabilitat i saber quina probabilitat hi ha que qualsevol persona desconeguda pugui posar-s’hi en contacte. Diria que aquesta és la millor recomanació que puc fer als pares.
Des de Telefónica, fa un temps que treballeu amb el Web3. Quina relació té amb la descentralització de les dades?
Quan parlem de metavers i de la unitat que lidero jo a internet, hi ha dues estratègies. La primera és una que parla del metavers entès com aquella interfície d’usuari que passa d’una experiència 2D a una experiència 3D molt immersiva. I aquest pas de com es transformaran els canals de les companyies o la manera com s’oferiran les experiències als nostres clients són qüestions que estem treballant. La segona és la línia del Web3, que s’entén com la manera en què les plataformes centralitzades o els models de negoci a internet passaran de ser centralitzats a descentralitzats. Tot i que això no passi de la nit al dia i comencem a veure aquestes dues visions de centralització i descentralització a internet, ja ho volem aplicar pel que fa a la propietat de les dades personals.
I la segona enteneu que és més segura que la primera?
Personalment, crec que durant molt de temps no hem sabut protegir els usuaris i les usuàries com calia, en el sentit que hi ha moltes empreses que s’han beneficiat del comerç de les dades personals dels clients. Ara ja no es pot fer, perquè ara el client ha de donar el consentiment perquè les dades es puguin fer servir. Tanmateix, la missió entorn de les dades al Web3 és que els usuaris a internet en siguin els propietaris. I com pot ser això? Doncs la idea és que ells, a través de la seva cartera –també anomenada wallet– s’autentificaran. A la cartera, hi tindran la seva identitat, les seves propietats, quantes monedes digitals tenen, quantes monedes han guanyat i amb quin servei… Tu et podràs autentificar i només proveiràs les dades que siguin impensables per a la gestió, però les dades seran teves, i no d’un tercer. I aquest canvi penso que és bonic. Els usuaris seran els propietaris de les seves dades i no pas un tercer.
I la seguretat? Hi haurà policia en el metavers?
Justament aquesta és una de les qüestions que sorgeixen ara mateix. Qui serà el responsable de gestionar la seguretat dels usuaris? La capacitat que tenen de recol·lectar les tecnologies de realitat augmentada són brutals. Per exemple, aquestes tecnologies sabran exactament on està mirant un usuari en concret. Com es gestionarà la privacitat? També es parla de ciberaddiccions. Com comencem a educar els nostres nens i adults sobre on és l’equilibri a l’hora de fer anar aquestes tecnologies? Per no parlar dels reptes ambientals que apareixen amb el Web3. Sabem que, quan parlem de Web3, parlem de tecnologies que fan servir les cadenes de blocs, i que aquestes, al final, fan servir algoritmes de consens que consumeixen més o menys recursos energètics… Podem assegurar que ara som en una fase molt innovadora, però hem de saber tots els reptes que ens trobarem en el futur.
Per acabar, quins valors necessaris per a la nostra societat creu que aportarà el metavers?
Al final, si fem un recorregut històric sobre com han evolucionat les interfases d’usuari i com els usuaris ens hem relacionat amb les màquines, veiem com sempre hem fet passos cap a interaccions molt més humanes. I el metavers és el següent pas. La seva proposta és que les màquines siguin tan humanes com sigui possible; té la visió de fer la tecnologia més humana.
