El canceller socialdemòcrata alemany va fer importants passos per a la reconciliació amb els països veïns com el gest del 1970 a Varsòvia, la capital polonesa.
Alemanya ha estat el país més afectat del segle XX per les guerres, dictadures i genocidis de tot Europa; però alhora ha estat un país amb un admirable i exemplar exercici de memòria històrica que l’ha portat a reconciliar-se amb els seus antics enemics, països envaïts o fronteres excedides.
Després del desastrós canceller Adolf Hitler, Alemanya n’ha tingut d’altres que han sabut fer les paus amb els seus veïns i no tan veïns. A més d’Israel, i més enllà de les conegudes encaixades de mans del president francès François Miterrand i el canceller alemany Helmut Kohl als anys 80, un antecessor va marcar el camí amb dignitat, honor i sensibilitat. Es tracta de Willy Brandt i la seva visita oficial a Polònia, on va succeir un fet molt important per a la reconciliació amb aquest país. El canceller Brandt visitava Varsòvia el 10 de desembre del 1970, davant del monument commemoratiu en honor a les víctimes de l’aixecament del gueto de Varsòvia (que va tenir lloc entre l’abril i el maig de 1943, on vivien prop de 400.000 jueus tancats insalubrement). Alemanya era l’enemic número u de Polònia després de la guerra mundial, i era el focus de la revenja, però l’apropament personal entre el canceller i el president polonès Józef Cyrankiewicz va permetre abatre no només el teló d’acer geogràfic sinó també les distàncies personals i dels països que representaven.
Tot va anar preparant una escena que va protagonitzar el canceller alemany, probablement improvisada en el darrer moment, però no pas l’ambient que la va envoltar. Un context de volguda voluntat reconciliadora que partia del reconeixement dels horrors del nazisme sobre tantes víctimes innocents dins, però també fora d’Alemanya. No ho va anticipar ni a la societat alemanya, ni al parlament, ni al seu partit, ni tan sols al seu gabinet de govern. Però el canceller no va dubtar a fer un gest que fou definitiu per abatre tots els murs entre els dos països i els dos pobles. La reconciliació va començar. Un gest, carregat d’emotivitat, dignitat i compromís, va fer la volta al món, senzillament perquè mai abans i mai després un cap de govern s’agenollà amb aquella profunda franquesa que tocà els cors de la ciutadania que ho va presenciar.
