El treball per la pau requereix d’una trajectòria pacífica i pacifista de la humanitat que Hans Rosling atesorava sense cap dubte.
Hans Rosling hauria de ser considerat una de les grans figures acadèmiques de la irenologia o estudis de la pau, per la seva innovadora, avançada i esperançada visió de l’estadística sobre dades analítiques mundials. Va néixer a Uppsala, Suècia, el 1948 i es dedicà a la investigació mèdica com a professor de salut internacional a la Karolinska Institutet, però també va cursar estudis d’estadística a la Universitat d’Uppsala i de salut pública al College de Bangalore.
Durant uns anys, va treballar com a oficial mèdic a Nacala (Moçambic), on va estar dues dècades investigant sobre una malaltia paralitzant a les zones més remotes del continent africà, amb resultats sorprenents. Es va dedicar a estudiar amb interès la relació entre les dades de desenvolupament, agricultura, pobresa i salut a l’Àfrica, l’Àsia i Llatinoamèrica, i va arribar a ser conseller de l’Organització Mundial de la Salut i de l’UNICEF, i un dels fundadors de Metges sense Fronteres a Suècia.
Els seus cursos i recerques sobre salut global el van portar a recollir dades estadístiques amb una visió mundial que va haver de reordenar i estructurar per treure’n el màxim rendiment analític.
Amb el temps, va ser cofundador de la Fundació Gapminder, que va desenvolupar un programa per convertirn un dels múltiples llibres que va publicar, amb un títol i subtítol perfectament aclaridors: Factfulness: el món va millor del que et penses. Deu raons que fan que no el vegis tal com és. Aquesta gran obra integra moltes estadístiques i una mirada avançada i clarificadora de les dades, i facilita arribar a conclusions ben reeixides: vivim de percepcions que ens fan pensar que el món és decadent i que cada vegada va a pitjor, quan no havíem estat mai en una societat mundial amb nivells de cultura, educació, sanitat i avenços científics, entre d’altres, tan elevats.
El treball per la pau requereix un coneixement històric d’una trajectòria pacífica i pacifista de la humanitat que no sempre es té, però també demana ser conscients del fet que hem avançat molt i per bons camins, malgrat que això no vulgui dir que calgui seguir empenyent. Tenir una visió realista i objectiva ens permetrà viure amb més esperança el futur i, per tant, seguir actius i proactius en el present que tant ens necessita.