Aquest polític i diplomàtic suec va ser el segon secretari general d’ONU entre el 1953 i el 1961. Va morir en un accident d’aviació dirigint-se al Congo, on provava de mediar.
Des que va ser nomenat, Dag Hammarskjöld va demostrar ser un home d’acció, d’iniciativa i de conviccions fermes. En aquella etapa inicial de l’organització internacional per a la pau al món –nascuda el 1945 just en acabar la Segona Guerra Mundial–, el polític suec va considerar que una de les grans aportacions havia de ser la mediació en conflictes, i per això ell mateix es va implicar personalment en alguns d’aquests processos. Va morir tràgicament l’any 1961 intentant mediar en la guerra del Congo, però fins fa poc temps no s’han descobert confessions i proves que incriminen la intervenció fosca dels serveis secrets dels Estats Units i la Gran Bretanya amb un dels bàndols en conflicte, que demostrarien l’abatiment de l’aeronau quan estava a punt d’aterrar a prop de la zona de conflicte.
Hammarskjöld va afrontar aquella primera etapa de la guerra freda on tot era inesperat i creixia l’enfrontament de blocs mundials sense fre, però va destacar per buscar sempre, amb empenta i decisió, la concòrdia i la pau gràcies a un tarannà vital admirable. Les seves conviccions pacifistes partien d’una espiritualitat rica que es va descobrir un cop va traspassar, gràcies a escrits publicats fa dos anys i que conformen la seva autobiografia però també el seu extraordinari testament espiritual.
Sota el títol Fites en el camí, la Fundació Joan Maragall va editar en català aquesta obra, que ha demostrat una mirada mística sobre la vida i la humanitat, i una visió espiritual conreada i profunda que va configurar les seves actituds, pensaments i iniciatives al capdavant de l’Organització de les Nacions Unides. Després del seu assassinat, Dag Hammarskjöld va rebre el Premi Nobel de la Pau, a títol pòstum.
Probablement va ser el primer gran magnicidi del segle XX, juntament amb altres de notable transcendència i gran impacte en la centúria com els que vindrien (sobretot) després: John F. Kennedy i Robert Kennedy, Martin L. King, Mahatma Gandhi, Ernesto Che Guevara, Muhammad Ànwar el-Sadat o Yitzhak Rabin. Però el més extraordinari de tot va ser el seu perfil de vida espiritual profunda al capdavant de l’organització internacional més important del món.
