Valors planteja si una setmana laboral de “només” quatre dies és viable, justa i sostenible

Vivim en una societat on la manca de temps és una queixa recurrent entre la ciutadania que treballa, per la dificultat de conjugar tots els àmbits que volem tenir a la vida: el professional, el familiar i el personal. Sembla evident que cal una redistribució dels usos del temps i des de fa un temps hi ha qui assegura que la Setmana 4+3 seria la solució: treballar “només” quatre dies i descansar-ne tres, sense perdre ni gota de salari. Però és aquesta realment una possible solució? És viable i sostenible? És una proposta que té en compte totes les classes socials i la diversitat de realitats que conviuen en la nostra societat?

En el #Valors224 intentem esbossar respostes a aquestes preguntes amb Joan Sanchis, professor associat al Departament d’Economia Aplicada de la Facultat d’Economia de la Universitat de València i autor del llibre Quatre Dies (Sembra); Anna Ginès, professora de Dret del Treball a ESADE (Universitat Ramon Llull); Marta Junqué, coordinadora del Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society i Sara Berbel, doctora en Psicologia Social i postgraduada en Anàlisi i Conducció de Grups per la Universitat de Barcelona.

Fora del monogràfic, La conversa es deté a analitzar perquè una part dels joves de la generació Z, d’entre 16 i 24 anys, manifesten actituds molt més conservadores que les generacions precedents. Són els joves més masclistes que fa uns anys? Se’n parla amb Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona; i Berta Aznar, mestra i doctora en Psicologia per la Universitat Ramon Llull.

I a l’entrevista d’actualitat, les reflexions d’Anna Pagès, doctora en Ciències de l’Educació, filòsofa, assagista i professora de Psicologia i Ciències de l’Educació de Blanquerna (URL), que acaba de debutar en la narrativa de ficció amb l’obra Aquella nena de les paraules (Univers), en la qual explica una història familiar sobre els silencis provocats per la Guerra Civil a través de la mirada de la protagonista. – REDACCIÓ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *