Adriana Kaplan: “Per acabar amb la mutilació genital femenina cal temps, coneixement i respecte”

wassu_foundation_image1

Avui, 6 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, una pràctica que es du a terme en molts països sobretot africans. Un d’aquests països és Gàmbia, on Adriana Kaplan, antropòloga, professora agregada de Antropologia de la Salut del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora de la Fundació Wassu-UB, treballa per la seva eradicació.

“Parlem d’una pràctica amb diferents prevalences en diversos països africans: a Gàmbia és del 76 per cent, a Somàlia del 98 per cent, a Egipte del 92 per cent i a Senegal del 28 per cent. Depèn dels països, però també de les ètnies que la practiquen, dins d’un mateix país, unes la practiquen i unes altres no”, explica Kaplan

Segons aquesta experta, l’origen d’aquesta pràctica és incert, si bé es creu que es remet a l’antic Egipte, “quan els faraons ho feien per raons de bellesa”. Pel que fa als motius de actuals, Kaplan assegura que en “moltes cultures ho assimilen a la circumcisió dels homes, entenent que un home circumcidat és un home net i que per a una dona l’ablació del clítoris és el mateix”. Entre d’altres motius, també hi ha raons de bellesa. “Creuen que uns genitals circumcidats són més bonics, i també tenen por que el clítoris creixi fins a assolir les dimensions d’un penis”, assegura.

En tot cas, per Kaplan, el que és clau és saber i entendre’n els motius. “Són les dones les que ho practiquen i també les dones les que ho reivindiquen, perquè això és el que permet una nena entrar dins la societat secreta de les dones”.

Les raons són múltiples i les conseqüències, també. Kaplan n’enumera algunes: “L’Organització Mundial de la Salut parla de conseqüències immediates, que generalment poden ser hemorràgies i infeccions que poden fins i tot causar la mort. I després també n’hi ha al llarg de la vida de la dona, com ara dolors menstruals i sobretot complicacions durant el part”.

El problema principal, per aquesta antropòloga, no és només que les dones no siguin conscients d’aquests perills, sinó que un 92 per cent dels professionals de la salut -segons dades recollides per l’associació- tampoc ho sigui. “El que és terrible és que professionals de la salut que han hagut d’enfrontar-se a aquestes conseqüències en cap moment les relacionen amb la mutilació que han patit les dones a qui atenen”, afirma.

La mutilació genital femenina és tot un ritual que té tres fases. “La primera és la fase física, on es produeix l’ablació del clítoris; una segona és la fase de transmissió cultural: mentre les nenes cicatritzen, les dones transmeten tot el saber que fins ara els era vedar; i, finalment,, un cop cicatritzades, es passa a la fase d’acceptació pública”. Diferenciar aquestes tres fases és clau, segons Kaplan.

Des de la seva associació, ella proposa eliminar la primera fase i mantenir la segona i la tercera per connectar amb les societats que tenen aquesta tradició. “Es necessita temps, coneixement i respecte”, diu aquesta antropòloga i especialista. “Des d’Occident s’ha criminalitzat les famílies i aquest no és el camí”, assegura. – SANDRA BALAGUÉ.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *