Des que va esclatar la guerra a Ucraïna, hem estat testimonis dels ressentiments històrics contra el poble rus i viceversa. Tant Putin com Zelenski han recordat a les seves respectives poblacions els danys i les ofenses sofertes en el passat. Els ressentiments són motius de conflictes bèl·lics, però, sobretot són obstacles per a la pau, fins al punt que, aquest odi acumulat, pot traspassar-se de generació en generació.
I és que tots els ressentiments tenen una cosa en comú: són un rancor que neix d’una injustícia continuada, una injustícia que qui la pateix és incapaç de combatre-la. Hi ha fills ressentits amb els seus pares, professors o excompanys de classe… La pregunta és òbvia: vivim en una societat ressentida?
Amb l’objectiu de trobar-ne una resposta, Valors conversa amb Francesc Torralba, doctor en Filosofia, Pedagogia, Teologia i director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, qui ens explica l’alerta dels perills actuals, com són les xarxes socials. També demanem l’opinió de professionals com: Esther Jiménez-Salinas i Aida C. Rodríguez, directora i Cap de projectes de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés, que ens parlen de la importància de “curar les ferides”; Joaquim Franch, autor del llibre Abans de fer política. Condició humana i poder (Núvol 2017), qui ens detalla què passa quan aquests ressentiments intervenen en la política; Joan d’Àvila Juanola, professor de Psicologia a la Universitat Abat Oliba CEU, que parteix de la genealogia de les emocions per explicar què ens passa quan estem ressentits; i, per últim i no menys important, Jordi Cussó, teòleg llicenciat en economia, que ens dóna les claus per fer-ne front.
Fora del monogràfic, a la Conversa, parlem sobre els valors de la memòria i el simbolisme amb la historiadora catalana Anna Sallés, i l’arquitecta, urbanista i investigadora urbana Kathrin Golda-Pongratz. En aquest diàleg moderat per Joan Salicrú, fem un repàs dels monuments històrics. Què fer amb el que hem anomenat com a ‘memòria històrica incòmoda’?
Finalment, a l’Entrevista principal, es parla de la corrupció amb Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, sobre l’escàndol de les comissions de l’Ajuntament de Madrid. La corrupció també pot ser ciutadana? O és només entre les elits polítiques? Pots descobrir totes les claus en el número Valors 204.
