En els tres últims articles he estat explicitant el marc contextual dels valors de fons que he proposat. Gràficament ho he establert seguint un model d’espai generador dels valors que són, tal com he expressat anteriorment, els valors per convicció que ens ajuden a comportar-nos amb civisme a l’espai públic assegurant la convivència i igualtat.
El Civisme creix i es generalitza a través dels valors de l’espai generador però amb nivells baixos de valors o amb poca convicció, ens movem en l’espai sense valors, de valors per conveniència, d’incivisme i de cinisme.
A data d’avui hem desaprès com a societat i hem deixat que l’individualisme dels drets imperi a l’espai públic enlloc de trobar l’equilibri amb la col·lectivitat dels drets i dels deures. Hem de reaprendre amb l’ajuda de tots -societat, administracions i ciutadans- sempre i quan vulguem evolucionar com a societat democràtica incorporant les noves sensibilitats amb drets i deures.
I com es fa? Primer hem de tenir la voluntat de treballar-hi i creure’ns els valors de fons com a denominadors comuns que ens serveixin per garantir la convivència i la igualtat. Aquests valors han de ser acceptats per tothom. Nous i antics. Ciutadans nous i ciutadans de sempre. Necessitem que tots els ciutadans comparteixin i actuïn basats en els valors bàsics, amb ple coneixement del perquè s’actua cívicament. D’això en diem Civisme per convicció o public-mindedness civility (per raons morals i per raons públiques/ justificatives).
Això també implica la desobediència civil com l’actitud que aprofundeix en la democràcia forçant els temes a l’esfera pública, desafiant el caràcter inercial de la política de les institucions, i ampliant espais de participació i poder col·lectiu. En l’àmbit dels estudiosos no es posen d’acord sobre com conceptualitzar els termes del poder democràtic i es pren una visió de la desobediència com a mitjà necessari per desafiar els dèficits estructurals de l’estat democràtic (situacions injustes).
Un dels enfocaments que més ha despertat el debat és el de Candice Delmas, que posa en primer pla el paper de l’estructura social en perpetuar l’avantatge injust i l’obligació moral per transformar les estructures de dominació en lloc de simplement reparar-ne les conseqüències. Combatre la injustícia és en si mateix un deure, encara que de vegades requereixi infringir la llei i es proposa l’educació cívica com a condició moral necessària per a l’acció política transformadora.
Una societat conscient dels seus valors de fons actuarà majoritàriament cívicament. Podrà discernir aquells que desenvolupen en civisme per conveniència els valors dels quals no coincidiran amb els valors de fons, sinó més aviat restaran lligats al cinisme i ampliaran el marc de l’incivisme, que és el refugi dels aprofitats, dels interessats.
