La directora de l’escola Ferrer i Guàrdia de Granollers ens explica l’experiència d’aquest centre educant en l’esforç.
L’ escola Ferrer i Guàrdia de Granollers és de titularitat pública. Actualment té 255 alumnes -9 aules de P3 fins a 6è curs de primària- i 18 mestres. Està situada en el barri Sota el camí Ral, proper al centre de la ciutat. L’escola participa en projectes ciutadans diversos, ha portat a terme un Pla Estratègic de Millora (2007-2011) i darrerament ha signat un Acord de Coresponsabilitat amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat.
Com a centre tenim molt en compte els valors. Per exemple, en el Projecte Educatiu de l’escola, s’expressa el compromís de fomentar: entre l’alumnat, els valors del diàleg, el respecte, l’esforç, l’autonomia i la responsabilitat; entre el professorat, els valors de treball d’equip, la innovació, eficàcia i excel·lència; i entre la comunitat educativa, els valors de la participació, la solidaritat, la justícia, l’arrelament a l’entorn i el compromís amb la llengua catalana.
Tenint en compte aquest context, concretament durant el curs 2012-2013, les mestres, i dins d’àmbit de la formació integral dels nostres alumnes, ens vàrem proposar fer un treball transversal sobre un valor concret, amb el compromís d’anar incorporant treballsespecífics sobre nous valors (i donant per entès que, sempre i a tothora, n’estem transmetent) i vàrem decidir començar per l’esforç.
El primer pas d’aquest programa va ser, en una reunió d’equip, acordar la lectura per part de tot el professorat del llibre L’esforç de Francesc Torralba per després en grups fer petites definicions, expressar pensaments i fer pluja d’idees sobre el concepte en general; una tasca necessària per després començar a planificar el treball amb els alumnes. Després es va decidir: explicar als alumnes el què volíem fer, es va demanar a cada nen i nena, que decidissin un propòsit, que expressessin en què volien millorar en dos plans: el personal i el de treball i a cada cicle es van planificar activitats concretes per portar a terme.
Per exemple, entre els nens de 3 a 5 anys es va explicar aquest valor a través de l’aprenentatge de rutines diàries, com el fet de posar-se i treure’s la bata i la jaqueta cada dia, complir els petits càrrecs que tenen adjudicats en un temps establert o aprendre’s el guió d’una l’obra de teatre (esforç personal que té repercussió en l’activitat de grup). I el conte Els tres porquets ens va permetre que els nens reflexionessin sobre la “utilitat” de l’esforç i la necessitat de fer les coses ben fetes, encara que ens costin més.
En canvi amb el nens de 6 a 10 anys el valor de l’esforç es va treballar fent-los decidir un propòsit personal que van haver d’escriure i revisar cada setmana, per exemple, “em proposo pujar l’escala amb tranquil·litat”, “preparar-me la motxilla cada vespre”, “fer i portar els deures”, “fer més bona lletra”, “no barallar-me”… I en l’àmbit més personal: “endreçar-me l’habitació”, “ajudar a parar la taula”, “preparar-me jo l’esmorzar”, “mirar menys la televisió”… I dins l’espai de tutoria els mestres van explicar contes sobre l’esforç, com: Les paraules dolces, Quina rabieta! o Història d’una gavina i el gat que la va ensenyar a volar.
Finalment, entre els més grans de l’escola, fins els 12 anys, es va reflexionar sobre la paraula esforç, els alumnes van expressat en quins aspectes podian millorar i sobretot els vam fer adonar que hi ha esforços personals que porten a una millora col·lectiva.
Al final de curs es van distingir aquells alumnes de cada curs que era palès que havien fet un esforç personal més gran, tant en els aprenentatges, com en la voluntat de millora personal.
Si esforç és la capacitat que tenim de treballar durant un temps continuat per aconseguir uns objectius concrets, en l’àmbit escolar constitueix la base fonamental perquè l’alumnat obtingui uns millors resultats.
Les mestres sabem que cal plantejar-se petits objectius fàcils d’aconseguir en un primer moment, per no caure en el desànim. També som conscients que sense entusiasme, il·lusió en allò que es vol aconseguir és més difícil portar-ho a terme. I sobretot tenim la confiança de que l’esforç representa una eina d’aprenentatge i desenvolupament personal que hem d’utilitzar, que és un valor que els ajudarà a ampliar el màxim les capacitats que porten dins.
