A Israel, entre les ciutats de Jerusalem i Tel-Aviv, hi ha un petit espai de pau i convivència, un oasi on jueus, cristians i musulmans han decidit viure conjuntament, sense donar importància a la religió i a l’origen de cada ciutadà.
Tot i semblar impossible, parlem d’una petita comunitat anomenada Neve Shalom-Wahat As-Salam, fundada pel sacerdot Bruno Hussar el 1972. El nom prové d’un passatge del Llibre del profeta Isaïes que diu: “El meu poble viurà en un oasi de pau”. La primera família s’hi va instal·lar el 1977 i a poc a poc s’ha convertit en un petit poblet d’una setantena de famílies. La meitat de la comunitat és àrab, l’altra meitat jueva. Representa un exemple de convivència per a àrabs i cristians i per a jueus i palestins que, a escassos quilòmetres d’allà, es troben dividits.
Amb els anys han aconseguit superar les seves diferències i gestionar el conflicte latent a través de l’Escola per la Pau, impulsada l’any 1979. El centre educatiu organitza seminaris de trobada mútua sobre el conflicte entre joves palestins i jueus. La seva filosofia d’ensenyament és l’educació en la diversitat i la complexitat, mitjançant el coneixement i la confiança.
Bruno Hussar sabia que l’educació era la branca vertebradora de la societat, i que en el trànsit de la infància a l’adolescència és quan es comencen a decidir els valors i les identitats individuals. L’objectiu, però, en cap cas, és que tots els joves tinguessin uns mateixos valors, sinó saber compartir-los i tolerar-los, malgrat les diferències.
Des de la creació d’aquesta comunitat, la zona ha viscut dues guerres amb el Líban, diverses intifades palestines contra el règim d’Israel i les conseqüències d’altres conflictes bèl·lics. Però, les persones que conviuen a Neve Shalom-Wahat As-Salam han après a deixar a un costat la seva religió i el seu origen per construir una comunitat tolerant i respectuosa, lluny de les disputes identitàries.
