Cada any es celebra a Davos (Suïssa) el Fòrum Econòmic Mundial on es reuneixen totes les potències econòmiques i financeres que més manen al planeta. També per aquesta data cada any Intermon Oxfam presenta a l’opinió mundial l’Informe sobre l’Evolució de les Desigualtats en el món basat en dades extretes d’entitats tan fora de sospita com el Banc Mundial, Crédit Suisse i la revista Forbes i aquest gener de 2017 confirma les denuncies de tots aquests anys.
Si bé la riquesa mundial augmenta aquesta es reparteix més desigualment concentrant-se cada vegada en menys mans, però més riques. Ara ja hem arribat a l’absurd: només les vuit persones (tots homes) més privilegiades del món acumulen tanta riquesa com la suma de la riquesa que disposa la meitat més pobre de la població mundial, 7.500 milions de persones.
Però el més escandalós és que aquesta riquesa dels 3.750 milions més pobres es concentra en menys persones cada cop més riques i poderoses: el 2010 eren 388, el 2014, 80 i el 2015, 62. Continuant amb aquesta tendència, d’aquí molts pocs anys entre 1 o 2 persones posseiran tanta riquesa com 3.500 milions.
L’Informe també constata que ara ja l’1 per cent de la població mundial més rica disposa de tanta riquesa com el 99 per cent restant. Aquest sistema econòmic ens ha portat a resultats vergonyosos. Les elits econòmiques reunides a Davos en prenen bona nota i si no és per raons de justícia i dignitat com reclamen tantes organitzacions humanitàries, comencen a comprovar que les desigualtats creixents són un fre al creixement global que ells mateixos pretenen i que, per tant, així no es pot continuar.
Aquesta clara percepció de la majoria d’economistes, junt amb la conscienciació de la societat contra l’evasió de capitals, la corrupció i el sistema d’impostos que grava més els rendiments del treball que els del capital, fan pensar que un canvi en positiu és possible.
