M’agrada anar al mar. Només per observar-lo. Si puc, per a fer-ho, m’allunyo de Barcelona. Així que faig una escapada a Castelldefels. En arribar, l’estómac em fa soroll, però no porto res per menjar. M’endinso una mica fins arribar a la plaça de l’Església i és allà on em ve al cap que al setembre va començar a funcionar un restaurant solidari anomenat Imperfect. Me n’han parlat i em pica la curiositat d’anar-hi. Busco els horaris a la seva pàgina web. En aquell moment està obert i a més resulta que una de les seves especialitats són els esmorzars. Està a vint minuts a peu. Supero la mandra i em poso a caminar.
En arribar em sembla una mica apartat de tot. Baixo unes escales i entro a una única sala. Espai tranquil i diàfan. Hi entra molta llum. Hi ha cadires i taules de diferents dissenys i colors, semblen restaurades. Les làmpades són llaunes de conserves reconvertides. Més tard, descobreixo que em trobo a la planta baixa d’una antiga església evangèlica. Planta rehabilitada amb cuina industrial, sala de menjar i un pati a l’exterior. A les parets, cites impreses que em fan sentir com a casa. Una és d’Ernest Hemingway: “El món ens trenca a tots però després molts es tornen més forts en els llocs trencats”.
Aquesta frase descriu el caràcter de les persones que treballen aquí. Cambrers que es passegen amb un davantal negre amb lletres blanques: “Sóc imperfect, sóc únic, sóc vàlid”. Miro a una altra banda i em trobo amb un quadre que anuncia: “No tinguis por de la perfecció, mai l’aconseguiràs”; aquest cop l’autor de la cita és Dalí. Em queda clar que la imperfecció és la imatge corporativa: l’eslògan, el logo, el nom. Aquí gaudeixen de la imperfecció. L’estómac però em recorda que deixi de banda la filosofia per un moment. Opto per un menú salat: cafè i entrepà de pernil.
Fullejo el menú amb curiositat, on trobo una mica d’història sobre la iniciativa. “Imperfect és un projecte solidari únic que ajuda a les persones imperfectes, com tu, a sentir-se útils i vàlides”. Ara fa un any, l’Església Evangèlica de Castelldefels va iniciar un pla per poder atendre persones en risc d’exclusió social. Sense caure en un model d’assistencialisme, volen vetllar per a què la persona sigui cada cop més autònoma. Basant-se en altres restaurants solidaris com La Trobada de Terrassa o el Soul Kitchen de Bon Jovi, Imperfect va obrir el 5 d’octubre.
L’espai ofereix feina i formació a persones que han viscut una situació d’atur de llarga durada o joves que es troben sense oportunitats. El projecte ja compta amb 17 persones derivades des dels serveis socials dels consistoris del Baix Llobregat. Se centra en un programa enfocat en l’àmbit de l’hostaleria fent tasques de cambrers i d’ajudants de cuina. A més, la formació que reben a Imperfect està certificada per un títol de la Generalitat de Catalunya a través de La Guaita, centre de suport a la promoció econòmica de Castelldefels.
És important subratllar també que les persones ateses són clients del temps. Això vol dir que, a més de treballar (no més de trenta hores al mes), i rebre formació per part de professionals voluntaris, poden esmorzar i dinar amb tot l’equip. Els dies que treballen ho fan abans que arribin els clients. I els dies que no treballen també poden venir a menjar i són atesos com qualsevol altre client. – LUCIA MONTOBBIO.
