Debat d’alt nivell aquest dilluns al vespre a la Nau Gaudí sobre la justícia històrica en el marc del projecte ‘Mataró, ciutat de valors’, que aquest mes d’abril es dedica a la justícia. L’exconsellera de justícia, Montserrat Tura; el periodista Francesc-Marc Álvaro; i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, han desgranat davant un públic entregat conceptes com memòria , oblit, passat o reconciliació i com aquests s’haurien de combinar.
Montserrat Tura, que ha obert la sessió, ha deixat clar que “la justícia és la capacitat de valorar un fet del passat en fred, de forma serena, lluny de la venjança” i tenint en compte els marc dels valors democràtics. També ha reclamat una major implicació de l’administració en la reparació de les víctimes de les injustícies històriques i ha assegurat que malgrat les lleis aprovades encara no “s’ha aconseguit parlar de memòria històrica amb suficient rigor i objectivitat”.
Per la seva banda, Francesc-Marc Álvaro, tenint en compte que en el camp de Mauthausen encara hi ha present una bandera de la República, ha afirmat que a Espanya “no es va produir una reconciliació durant la transició espanyola”. Tema que ha generat molt debat. I és que segons el periodista “no pot haver-hi reconciliació sense perdó i no pot haver-hi perdó, sense penediment”.
Finalment, el director del Memorial Democràtic i expert en resolució de conflictes, Jordi Palou-Loverdos, ha assegurat que “els processos de mediació han de ser diferents en cada país”, però en cap cas, “les institucions no poden establir quina és la memòria que hem de recordar”. En aquest sentit, ha lamentat que les reparacions a les víctimes “s’han fet tard i malament” i que “els tribunals espanyols, pioners en reivindicar la justícia universal, no hagin deixat jutjar les seves víctimes”.
