Sonia Herrera i Jordi Palou-Loverdos, els dos articulistes del número especial dels vint anys de Valors sobre el 75è aniversari dels drets humans, coincideixen en la necessitat d’actualitzar el compromís amb els drets humans tres quarts de segle després de la seva proclamació. No tant en promulgar-ne de nous com en aconseguir que els ja “declarats” es compleixin i que la societat i les institucions tornin a posar els drets humans en el frontispici de les seves actuacions.
Herrera i Jordi Palou-Loverdos van coincidir dissabte al sofà vermell de l’estand que l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) –de la qual Valors forma part- en una activitat organitzada per la revista i la patronal del sector en el marc de La Setmana del Llibre en català, que fins el diumenge 17 està instal·lada al Moll de la Fusta de Barcelona.
“A vegades hi ha una sensació que no cal fer pedagogia sobre els drets humans, que s’ha quedat en l’imaginari dels anys vuitanta i noranta, que no cal fer l’esforç de parlar-ne a les escoles, perquè sembla que hem aconseguit consolidar uns quants drets a casa nostra. Però és clar, alerta, perquè després ho mires i te n’adones que des de l’any 1999 han estat assassinades 1.398 dones a Espanya. Això és una realitat constatable”, va argumentar Sonia Herrera, membre del consell assessor de Valors.
“Avui, 75 anys de la Declaració del Drets Humans, veiem que hi ha molts llocs del planeta on es violen sistemàticament. En alguns, com aquí, sí, també n’hem de ser conscients. En tot cas, és menys urgent actualitzar els drets humans que aconseguir que hi hagi mecanismes concrets per punir la violació dels drets” va assegurar per la seva part Jordi Palou-Loverdos, advocat i director de la Carta de la Pau dirigida a l’ONU.
L’encarregat de moderar el debat va ser Jordi Sacristán, periodista a La Xarxa i col·laborador de Valors. A preguntes de Sacristán, Sonia Herrera va reclamar “recuperar un discurs sobre les utopies”. “Portem anys de distòpia encarnada, amb el trumpisme com a concreció. Coses que abans vèiem en certa ficció i que s’han començat a acomplir. I això ha calat en un cert sentiment de la gent, un cert nihilisme. Hem de superar aquesta situació”, va reclamar la doctora en comunicació audiovisual.
Per la seva banda, Jordi Palou-Loverdos va reclamar la configuració d’estructures democràtiques globals, “que ara no existeixen”, i també de caràcter regional i local, “perquè necessitem que les decisions es prenguin a prop del ciutadà”. – REDACCIÓ
