Un informe demostra que els venedors d’armes són els beneficiaris de la crisi dels refugiats

guerra de frontera

La Campanya contra el Comerç d’Armes dels Països Baixos, amb el reconeixement aquí del Centre d’Estudis Delàs per la Pau, publica un estudi – Guerres de frontera– en el qual s’assegura que els principals beneficiaris de la crisi dels refugiats són els comerciants d’armes que dominen les regions de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica del Nord.

El benefici d’aquestes empreses és doble: per una banda, alimenten armamentísticament els conflictes violents dels quals fugen els refugiats gràcies a les llicencies d’exportació atorgades per part dels països europeus i, per altra banda, es lucren dels contractes de seguretat de les fronteres que els estats receptors intenten protegir.

Les dades demostren que tant un factor com l’altre estan en ple auge. S’estima que el mercat de la seguretat fronterera augmenti del 15.000 milions d’euros el 2015 als 29.000 milions d’euros anuals el 2022. I les exportacions d’armes a Orient Mitjà ha augmentat un 61 per cent el període 2006-2010 al 2011-2015.

Però si una dada crida l’atenció i és un exemple evident d’aquesta situació, és el pressupost de l’empresa Frontext, la principal agència de control de fronteres d’Europa, el qual entre 2005 i 2016 ha augmentat en un 3688 per cent (de 6,3 milions a 238,7 milions d’euros).

Segons aquest informe, són diverses les empreses armamentistes que s’estan omplint les butxaques gràcies a contractes de control de fronteres signats amb estats europeus, seria el cas d’Airbus, Finmeccanica – aquesta empresa italiana ha identificat obertament els sistemes de control de fronteres com un dels principals impulsors dels seus ingressos-, Thales y Safran o, el gegant espanyol de la tecnologia, Indra. Només els tres primers, l’any 2015 van tenir uns ingressos totals de 95.000 milions d’euros.

L’informe, però, no solament denuncia aquest negoci en mans d’uns pocs, sinó el creixent poder i influència política que tenen aquestes companyies armamentístiques en les decisions que els estats de la Unió Europea prenen en qüestió de fronteres i com s’ha generat “un complex militar- de seguretat industrial” que apunta “contra les persones més vulnerables i desesperades del planeta”. Una relació que Mark Akkeran, responsable de la investigació, qualifica de “perversa i immoral”.

Aquestes empreses, per exemple, han pressionat perquè augmenti la inversió en seguretat a les fronteres i es creï una agència paneuropea, que ja s’està concretant. Un poder que segons aquestes associacions només es pot qualificar “d’amenaça contra la democràcia” i contra una Europa construïda sobre els ideals de la cooperació i de la pau. – M. COLL.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.