L’eutanàsia per cansament vital, a debat

eutanasia

En aquest moment a Holanda s’està debatent ampliar l’eutanàsia (legalitzada en aquest país i ens dos països europeus més, Bèlgica i Luxemburg). Es tractaria d’aplicar-la en casos de cansament vital: persones que senten que ja tenen feta la seva vida i que no volen seguir visquent més, sense necessitat que estiguin malalts.

“Aquest camí que proposen a Holanda és l’última alternativa”, diu Josep Maria Busquets, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i responsable de bioètica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, qui també alerta que cal esperar a que es facin propostes fermes, perquè, segons ell, ara per ara, el que s’està debatent encara “és molt vague”.

Sobre el que sí que es pronuncia Busquets és sobre la situació a casa nostra, on el tema de la mort digna està regulada amb el Document de Voluntats Anticipades. “El nostre ordenament jurídic permet que una persona pugui rebutjar els tractaments que li perllongaran la vida”, explica .

I emmarca d’aquesta manera el cas d’aquest document de voluntats anticipades (DVA): “Així, el DVA és la continuació d’aquest consentiment [davant dels tractaments per perllongar la vida], perquè vol dir que una persona dóna aquest consentiment (o no el dóna) a l’anticipada. És a dir, preveient que es pugui quedar en una situació que no pugui prendre decisions, diu anticipadament què vol que es faci”.

El 2011, aprofitant l’Enquesta de Salut de Catalunya, el comitè de Bioètica de Catalunya va realitzar un estudi segons el qual només un 1’9 per cent de catalans ha fet un document de voluntats anticipades. Preguntat a Busquets sobre el per què d’aquest percentatge, aquest expert afirma “amb aquest estudi es va demostrar que hi havia molta gent que coneixia el document, i un altre percentatge important de gent que el valorava positivament, però que en canvi s’utilitzava poc”.

I segueix: “preveure què passarà al final de la vida és una cosa que ens fa una certa angoixa perquè ho hem esvait de la nostra societat”. Així, per l’expert, són “les persones que tenen unes creences molt fermes, o que han viscut de prop una situació determinada que els ha fet prendre una decisió sobre aquesta qüestió”, les qui sí n’han fet un.

En aquest sentit, Busquets fa la següent reflexió: “Ja ho deien els clàssics que, tant si ho planifiquem com si no, ens arribarà igualment, però si ho planifiquem treurem les angoixes als familiars que han de prendre una decisió arribat el moment. Quan això ha estat parlat i explicat a un representant o has fet un DVA possiblement, si arriba el moment en què no pots expressar la teva voluntat, això ajudarà familiars i metges”. – SANDRA BALAGUÉ.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.