Daniel Dennett (1942, EUA) defensa que l’ésser humà està fet d’una sola substància: el cos. La ment no és cap substància diferent del cos, no és misteriosa ni sobrenatural. Ara bé, Dennett tampoc vol dir que la ment sigui exactament com un dit o un ull, sinó que proposa que la ment sobrevé al cos funcionant.
La relació entre el cos i la ment és equiparable a la relació entre el maquinari (hardware) i el programari (software) d’un ordinador. L’ordinador està fet només de matèria i, quan funciona, dona lloc als programes. Aquests programes no són misteriosos ni sobrenaturals, però tampoc són exactament com el teclat o la pantalla. El programari sobrevé al maquinari funcionant, igual com la ment sobrevé al cos funcionant.
David Chalmers (1966, Austràlia) defensa que podem estudiar la correlació entre l’experiència del color vermell i l’activitat cerebral: aquest és el “problema fàcil” de la consciència. Per contra, no podem estudiar com és experimentar el color vermell des de la perspectiva d’un altre, ni sabem per què l’activitat cerebral va acompanyada d’una pel·lícula mental que vivim en primera persona. Aquest és el “problema difícil” de la consciència. Aquesta reflexió porta Chalmers a postular que la consciència no és reduïble al cos i proposa que la consciència és una propietat fonamental de l’univers com ara el temps, l’espai o la massa. Per tant, l’ésser humà està compost per dues substàncies diferents: el cos i la consciència.
Amdós autors descarten explicacions sobrenaturals de la consciència o de la ment humanes. Tots dos defensen l’estudi científic de l’ésser humà. Per avançar en aquest camp, la investigació interdisciplinària entre filosofia i ciències naturals promet ser fructífera, i potser ens permetrà resoldre si la consciència és una propietat fonamental de l’univers totalment separada del cos, o si la ment no és res més que el cervell funcionant.
