Els darrers mesos s’ha produït un degoteig de denúncies de casos d’assetjament sexual a actrius per part d’actors i productors de Hollywood, als quals s’han de sumar, també, els del món esportiu, com el de la gimnasta Simone Biles, víctima dels abusos per part de l’exmetge de l’equip olímpic dels Estats Units. També a casa nostra, diversos casos de violència de gènere sigui entre parelles o entre desconeguts han tornat a posar sobre la taula aquesta xacra que cada cop té, sortosament, més visualització però que sembla tan difícil de poder erradicar.
Com pot ser que els agressors de molts d’aquests casos siguin homes educats en un sistema que teòricament promou la igualtat entre gèneres? Què falla perquè a l’hora de la veritat segueixi subsistint una violència de baixa intensitat en forma de comentaris sexistes o una violència explícitament física que ens gela el cor? Potser és que el món on vivim, sovint políticament correcte, tothom passa per igualitari en qüestió de gènere, però si es traspassa la pell resulta que el masclisme subsisteix amb força? És que potser tots plegats no ens ho creiem prou i no fem una deslegitimació social explícita de qualsevol acció contra la dignitat femenina? En tot cas, hi ha la creença errònia que vivim en una societat igualitària. Hi ha una diferència entre allò que es diu i com s’actua.
Des de Valors creiem que fins que no hi hagi una assumpció tangible de les dificultats perquè la dona pugui ser tant com l’home, fins que no hi hagi un canvi de valors real, no ens en sortirem, En aquest sentit és absolutament clau promoure definitivament i amb més èmfasi una educació no sexista des d’edats ben primerenques. Assumida tan pels homes com per les dones.
Milagros Sáinz, directora del grup de recerca Gènere i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Lídia Arroyo, investigadora, també, del grup, apunten quatre idees claus: promoure des del naixement l’interès i l’estímul de les diferents capacitats adequades a cada etapa de creixement d’una manera igualitària en els nens i les nenes; treballar l’educació emocional per a prevenir la violència de gènere; millorar l’aplicació dels protocols antiabusos als centres educatius des d’una perspectiva de gènere; i finalment mostrar models i exemples igualitaris tant en els continguts educatius com en els mitjans de comunicació.
Quatre receptes concretes, a llarg termini, per intentar superar aquesta xacra que hauria d’indignar i ser motiu de lluita per dones i homes.
Editorial de la revista Valors número 156 (febrer de 2018)
