L’escriptora Lucia Etxebarria no es mossega la llengua a l’hora d’opinar sobre l’actualitat a casa nostra. Té clar que “s’ha creat una tendència molt bipolar: o ets del PP, o ets del PSOE; o ets el que ells anomenen roja, o liberal”. No li falta raó: fa anys que el debat polític es limita a intentar deslegitimar l’adversari polític sigui com sigui, i la política de trinxera ha esdevingut un tret característic del parlamentarisme espanyol.
Etxebarria creu que la cultura és imprescindible per sortir d’aquesta situació: “El següent pas és que la gent llegeixi llibres com aquest que presento, i prengui consciència de quins són els canvis que es poden demanar (…). Els dos grans partits que hi ha ara al poder no estan en condicions de fer-ho”. “Aquest país és tremendament ignorant; una ignorància que s’ha anat propiciant.
Si la gent comença a informar-se i a prendre consciència de les coses, és molt possible que hagi un canvi”. Estic d’acord: el nostre país no es caracteritza precisament per un amor incondicional a la cultura i a la informació, i això és molt perillós: som fàcilment manipulables per les classes dirigents.
Per a l’escriptora valenciana, “tots tenim responsabilitat (…). Hem votat i, en algunes comunitats, s’ha demostrat que hi ha hagut una manca de responsabilitat política i informació”. Té raó: no hem estat prou vigilants amb les accions dels nostres representants. “Una classe política sola no arruïna un país, ha d’estar secundada per uns altres”, tanca.
“Si la gent pren consciència, podem canviar”
