Sayed Kashua se’n va anar de Jerusalem l’any 2014. Aquell estiu, tres adolescents israelians van ser assassinats a Cisjordània i, cinc dies després, un grup d’israelians va segrestar i cremar viu un jove palestí.
Kashua va decidir que ja n’havia tingut prou i que no tornaria a Israel: “La mentida que havia dit als meus fills sobre un futur en què àrabs i jueus compartirien el país com a iguals s’ha acabat”, va escriure. Li faltava poc per anar a fer un curs d’estiu a una universitat d’Illinois i agafaria un bitllet només d’anada. Han passat gairebé deu anys i Kashua continua als Estats Units. Des de l’exili, segur que ha seguit les notícies sobre la guerra entre Israel i Hamàs.
“Sayed Kashua és palestí i és ciutadà d’Israel, parla en àrab i escriu en hebreu. Massa polièdric per a una terra on les complexitats no són gaire ben rebudes”
Sayed Kashua és palestí i és ciutadà d’Israel, parla en àrab i escriu en hebreu. Massa polièdric per a una terra on les complexitats no són gaire ben rebudes. Alguns àrabs el critiquen per escriure en hebreu, alguns jueus consideren que la seva obra no és literatura hebrea perquè és àrab. Per als dos costats és un dels altres en un lloc on l’altre sovint és un sinònim d’enemic. Va néixer l’any 1975 a Tira, una població palestina que, amb la creació d’Israel, havia passat a formar part del nou estat. El seu avi va morir a la guerra del 1948 i el seu pare va ser detingut de jove. Amb quinze anys, va anar a una escola hebrea i més tard va estudiar Filosofia i Sociologia a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Després de llegir El vigilant en el camp de sègol, va començar a escriure i ho va fer en la llengua que li havien ensenyat a l’institut i la universitat: l’hebreu.
Kashua és araboisraelià, com un de cada cinc ciutadans d’Israel, i durant anys va representar l’esperança que la convivència entre israelians i palestins no era impossible. Però també posa el país davant d’un mirall on es veuen totes les contradiccions, un mirall on el país no es vol mirar. Ha rebut amenaces de mort de tots dos costats i, durant la Segona Intifada (2000-2005), el van fer fora d’un diari on treballava per ser àrab.
Enmig d’aquesta teranyina d’identitats, Kashua té l’honor de ser l’únic palestí que ha patit una campanya de boicot a Israel, quan l’any 2008 va formar part de la delegació d’escriptors israelians al Saló del Llibre de París.
Tanmateix, superant prejudicis, ha aconseguit triomfar a Israel sent àrab. Columnista del diari Haaretz, a les seves novel·les retrata la societat israeliana contemporània i Segona persona del singular, l’única de traduïda al català, va rebre el premi Bernstein. Com a guionista, la sèrie Arab Labor va ser un gran èxit i, com remarcava amb sarcasme, el va convertir en l’únic àrab que treballava a la televisió israeliana, amb l’excepció del personal de neteja.
Únic àrab del seu barri de Jerusalem, va reclamar durant anys que els àrabs israelians tinguessin els mateixos drets que la resta de ciutadans del país. No se’n va sortir: l’any 2018, el Govern israelià va decidir que l’àrab deixés de ser una llengua oficial al país.
Aquesta tardor ha començat l’enèsima guerra al Pròxim Orient. Ha mort molta gent i encara en morirà més els dies entrants. Als Estats Units, Sayed Kashua continua en silenci. Potser un pont fa nosa quan el que es busca és allunyar-se com més millor.
