Brandt Jean, perdonar la dona que va matar el seu germà

Brandt Jean es va quedar sense germà per una confusió tràgica. El 6 de setembre de 2018, Botham Jean estava assegut tranquil·lament al sofà de casa seva, mirant la tele i menjant-se un gelat, quan una agent de policia fora de servei va entrar i li va disparar dos trets.

Segons va explicar la policia Amber Guyger, tot plegat va ser un error fatal. Ella tornava esgotada de la feina quan es va confondre de pis i va anar a parar a la planta de sobre d’on vivia. En sortir de l’ascensor, va veure un desconegut on creia que era casa seva. Encara amb l’uniforme de policia, li va disparar amb la seva arma reglamentària perquè va témer per la seva vida. Els serveis d’emergència van portar Botham a l’hospital, on els metges no van poder salvar-li la vida.

A principis d’octubre va acabar, a Dallas, el judici contra Guyger, que després dels fets va ser acomiadada de la policia. Era un judici que es va celebrar amb les emocions a flor de pell. Que joves afroamericans desarmats morin per trets d’agents de policia blancs s’ha convertit en una notícia tristament freqüent als Estats Units i el nom de Botham Jean incrementava encara més una llista massa llarga.

La Fiscalia demanava condemnar-la a 28 anys de presó, l’edat que tindria Botham Jean si hagués sobreviscut, però finalment la jutge va decretar una pena de deu anys. Just després de conèixer la condemna, a fora del tribunal activistes que pensaven que la condemna era massa curta cridaven “sense justícia no hi haurà pau”.

Però aleshores va passar el que ningú s’esperava. Brandt Jean, germà de la víctima, va dirigir-se a Amber Guyger i va assegurar que no sentia cap plaer per la seva condemna. Brandt Jean, amb una calma i una seguretat impròpia d’algú de 18 anys, va dir a l’expolicia que la perdonava: “si et sap greu de veritat, et perdono i sé que, si ho demanes a Déu, et perdonarà. Vull el millor per tu, perquè això és exactament el que Botham voldria”.

I, just després, va demanar permís a la jutge per abraçar la condemnada. La jutge, visiblement sorpresa, va permetre que el jove, de 18 anys, abracés la dona que li va matar el germà. Brandt Jean, vestit amb americana i corbata, va baixar de l’estrada i es va acostar on hi havia Guyger per abraçar-la entre llàgrimes. Allà on hi podia haver venjança, el germà de la víctima va decidir posar-hi reconciliació.

El perdó de Brandt, quan podria haver-se quedat quiet mirant com funcionaris de presons s’emportaven la dona que va matar el seu germà, es va encomanar ràpidament. La família Jean va dir que no volien que Guyger es podrís a la presó, sinó que el temps que hi passi l’ajudi a canviar de vida i a reparar el dany causat.

L’abraçada va commoure moltes de les persones que hi havia a la sala, que van explicar als mitjans de comunicació que no havien vist mai res semblant en un tribunal. Un judici per assassinat es va transformar en una cerimònia de curació col·lectiva.

Just després, la magistrada que presidia la vista va obrir la Bíblia i va llegir un fragment de l’Evangeli a la condemnada i va emplaçar-la que el judici fos un nou començament en la seva vida. Com a resposta, Guyger va demanar a la jutge si podia abraçar-la ella també, en un final de judici gens habitual.

Uneix-te al debat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *