El feminisme, com a moviment polític, té una agenda amb una sèrie d’objectius que cerquen el respecte dels drets de les dones, tot lluitant contra l’opressió i la discriminació per raó de sexe, en tots els àmbits de la nostra societat. Una de les reivindicacions més conegudes dels darrers anys ha tingut a veure amb la paritat entre homes i dones en equips directius tant d’empreses privades com de l’administració pública. Per aquesta raó diferents països han aprovat lleis que asseguren que les dones estiguin representades. Una mesura criticada per alguns sectors, que han vist la seva postura reforçada en saber que l’Ajuntament de París ha estat multat per tenir en el seu equip més dones que homes.
El consistori de la capital francesa, liderat per l’alcaldessa Anne Hidalgo i amb un equip directiu format el 2018 per un 69 per cent de dones, ha rebut la notificació d’incompliment de la normativa de paritat posada en marxa el 2013. Segons el text legal, hi ha una clara discriminació dels homes perquè en el seu redactat no queda especificada que la quota és per a dones. Fet que també trobem en altres països, com és el nostre, on l’ús de frases genèriques en lleis de promoció de la igualtat ha facilitat encara més la discriminació. És ètic que una mesura desenvolupada per afavorir les dones hagi tingut una lectura i una interpretació que les perjudica? Per què no s’especifica ens els textos que la paritat és llei només com a quota per a les dones?
El que no es pot negar és com l’existència d’una desigualtat estructural entre homes i dones, al menys en el nostre context cultural, les perjudica seriosament ens les seves carreres professionals i respecte l’accés a equips directius. El fet que la notícia de la sanció hagi donat la volta al món en titulars de portada n’és un exemple. Que tampoc se sàpiga quan hi ha multes en el cas contrari, també és significatiu.
L’alcaldessa parisenca va tenir en compte aquesta realitat a l’hora d’escollir el seu equip, al decidir contractar més dones al consistori, per tal de fer visible que les dones poden estar presents en alts càrrecs municipals. L’Ajuntament ha qualificat de “sorprenent” aquesta multa, ja que precisament pensaven estar avançant en matèria de feminisme –tenen altres iniciatives en marxa, com la reducció de la diferència de sou a la ciutat entre funcionaris homes i dones– i han estat moltes les veus que s’han aixecat per reclamar l’anul·lació de la sanció. La mateixa Anne Hidalgo va expressar que aniria a pagar la multa amb totes les seves companyes com acte de protesta ja que, tot i que la llei es modifiqués el 2019 per evitar biaixos com aquests, l’Ajuntament haurà de complir amb el requeriment.
Per tant, caldria revisar la implementació de lleis i assegurar la quota per a dones? Seria ètica l’existència d’aquest tipus de propostes per beneficiar les dones o el fet de materialitzar-les discrimina els homes? L’estat francès podria haver vist com un acte revolucionari la decisió de l’alcaldessa i considerar-la un exemple per altres administracions públiques i empreses privades. O si més no, encara que no s’hagués posat el focus sobre la composició de l’equip, es podria haver reflexionat sobre l’antiguitat o manca de concreció de l’anterior llei per no posar la multa. Però es van decidir posar la multa amb l’argument de la discriminació pels homes i buscar una igualtat real en temes de paritat als alts càrrecs.
En general, semblaria que queda palès que el redactat de lleis sense una pauta clara porta a interpretacions que podrien perjudicar els objectius amb els quals es posen en marxa?
