Censura i democràcia parlamentària

La Fiscalia va presentar una querella per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra els membres independentistes de la mesa del Parlament de la legislatura anterior, per haver tramitat tres resolucions que reivindicaven el dret d’autodeterminació com a resposta a la sentència contra el Procés. 

Segons el TC, s’han de censurar les votacions a favor d’exercir el dret d’autodeterminació i/o de reprovar la monarquia espanyola i qui no ho faci serà corresponsable de “fets criminals”, amb possibles condemnes d’inhabilitació i una multa de trenta mil euros. 

La qüestió afecta de manera profunda l’ètica pública. En un parlament democràtic i sobirà, s’hi pot parlar de tot o no? O s’hi poden censurar debats? I, en cas afirmatiu, qui té l’atribució de censurar-los i per què? I, en cas de censura, on queda la democràcia i els seus valors, o quins són els seus límits? Censura i democràcia parlamentària, doncs, semblen incompatibles a no ser que ens dediquem a jugar amb les paraules.

Aquesta és una de les notícies que Àngel Castiñeira, doctor en Filosofia i professor titular del departament de Ciències Socials d’ESADE, comenta aquest mes a la secció “Actualitat comentada” de revista Valors. Secció il·lustrada per Visual Omelette.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.