Robots de companyia

Fa unes setmanes es va fer pública la notícia sobre el primer robot de companyia que ha arribat a una llar catalana. Es diu Misty, ha estat desenvolupat per l’empresa de Lleida Grup Saltó i és un robot de color blanc, amb rodes, un coll elàstic i una mena de cap amb ulls que el dota de cert aire humà. Al seu interior té una càmera que li permet identificar la seva propietària, una dona gran anomenada Margarita. Quan la veu, el robot Misty li pregunta com està i s’ofereix a ajudar-la.

La Margarita és una dona gran que viu sola i que ha vist com, amb el confinament, s’agreujava la seva solitud. El robot Misty ha suposat un petit alleujament durant els  mesos que aquesta dona no ha pogut ni tan sols veure els seus fills i nets. El robot, segons assegurava la Margarita en un article a El Periódico, li fa companyia. 

Els robots de companyia serveixen per recordar als avis la medicació que s’han de prendre, els donen informació pràctica sobre els descomptes al transport públic, informen sobre el temps i, el més important, tenen la capacitat d’avisar els serveis d’emergències en cas que la persona caigui o tingui un comportament que el robot detecti com a estrany. 

A Barcelona hi ha unes noranta mil persones majors de 65 anys que viuen soles. Els robots tipus Misty podrien servir per alleugerir la seva situació i ajudar-les en situacions crítiques. Per això, l’Ajuntament de la ciutat ha posat en marxa, en prova pilot, un programa per portar robots de companyia a casa de persones com la Margarita. De moment ja ho han provat tres persones i està previst arribar a més de deu. Aquesta iniciativa forma part d’un projecte d’innovació social que impulsa el consistori amb l’objectiu, entre altres aspectes, d’eliminar la solitud de la gent gran.   

Situacions frustrants

Però tot i aquests avantatges, la robòtica encara no ha evolucionat prou per poder gestionar totes les situacions, entendre tot el que li diuen els humans i respondre de forma coherent. I això pot provocar situacions de frustració que vagin a la contra d’aquesta tecnologia, encara molt als inicis del seu desenvolupament. Per exemple, crear robots hiperrealistes, en forma de gos o gat, pot resultar frustrant si la persona que l’acull hi posa més expectatives de les que el robot pot respondre. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.