Propostes familiars

Realitzem-nos en la cultura

Som quasi a començaments de curs, època de nous projectes. No és que sigui un defensor de grans canvis i grans proposicions sinó més aviat el contrari, però si que ara és un bon moment per pensar a veure si hi ha quelcom que vulguem revisar de la vida que portem. Hi ha dues coses que voldria parlar avui, la paraula realitzar i l’accés a la cultura. Són dues idees fonamentals per les famílies i les persones que en formen part. Així, avui serà un text més reflexiu que d’altres que he pogut fer.

Realitzar, realització, és sens dubte una paraula prou important i de caire eminentment subjectiu. Qui i què es realitza? Es poden realitzar cadascú i també un grup. És realitza un desig, una proposició i això demana implicació i persistència. És cert que aquesta és una idea occidental d’aquests dos últims segles i que té un aire de modernitat. Realitzar ens indica un camí a fer, uns passos a seguir i unes paraules a dir. No hi ha plans predefinits sinó que el pla és part de la realització. Però i aquesta és la pregunta clau que ressona a les cantonades, amb què em realitzaria jo? Què és allò que em faria sentir realitzat i que per tant amb una vida amb un cert sentit o direcció?

Aquesta pregunta la pot respondre la segona idea que volia parlar avui com és l’accés a la cultura i que hauria de ser una de les idees principals de les famílies, de planejar les activitats en família. Què és cultura? La gran enciclopèdia catalana diu que cultura és el conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.

Sóc conscient que aquesta definició és de les més generals que poden existir. Però d’això és tracta de navegar pel ventall d’expressions de vida que les societats ens ofereixen per trobar allò que més podem fer nostra. I d’altra banda, no deixar-nos convèncer amb qualsevol tipus de proposta. Fem de la cultura, doncs, l’excés a allò que paradoxalment és més íntim de cadascú per possibilitar tenir una vida realitzada.

Ara que sembla que la política, l’economia i les societats en general naveguin sense rumb, la posició més optimista seria la que proposo avui que es podria simplificar amb buscar la dignitat particular preguntant-nos sobre els nostres desitjos. Sabem des de la psicoanàlisi que aquesta proposició que és positiva es sol acomplexar per diversitat de contingències. I aquesta és la finalitat d’aquesta praxis, fer-ho possible.

Jordi Alcàsser és psicoanalista – @jordialcasser

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *