El xef del restaurant Moments explica quin paper van tenir les promeses en la seva addicció a les drogues.
Quin paper tenien les promeses en la seva addicció a les drogues?
Sempre eren mentides. El “demà ho deixo”, “demà aniré aquí” o “demà faré això” eren les grans promeses incomplertes.
Per què creu que es feia aquestes promeses?
Perquè el cap m’enganyava. Abans d’ingressar al centre de desintoxicació, jo no sabia que el que tenia era una malaltia mental. Pensava que era una mala persona i un viciós. Després vaig veure que tot era la malaltia de l’autoengany. Fins que no vaig veure clarament que el meu pitjor enemic era jo mateix no vaig poder començar a tirar endavant.
Es feia promeses a curt termini o llarg termini?
Moltes vegades deia: “A veure quants dies estàs sense consumir”. I al tercer dia pensava: “Ja fa tres dies que estic net i s’ha d’anar a celebrar”. Ara, en canvi, no celebro res.
I només se les feia a vostè mateix?
Sí, les promeses sempre me les feia a mi mateix, i per això feien més mal. Als altres els deia: “Intentaré no fer-ho”, “Sí, tens raó”… Però no els prometia mai res.
Què significava per a vostè la promesa de deixar les drogues?
Era tranquil·litzador perquè tenia una desesperació molt gran. Ara que m’ho miro fredament crec que era la manera de no tornar-me boig.
Què amagava cada promesa?
Cada promesa amagava una mentida. Mai les complia, i si ho feia era a mitges. Però al final era un autoengany. Realment sabia que tornaria a prendre drogues perquè el subconscient mateix m’hi portava.
Quines conseqüències tenia trencar aquestes promeses?
No m’afectava perquè m’esborrava del mapa. Al final, quan el meu cap aconseguia el que volia, deixava de pensar. Fins que no em despertava l’endemà i sentia la culpabilitat no m’autoflagel·lava.
Creu que durant aquesta època va ser esclau de les promeses?
Al final, ets esclau de les substàncies i de les drogues que et tenen el cap dominat. Les promeses només fan que no et sentis tan malament.
I van deixar de tenir valor?
Fa dotze anys que vaig deixar les drogues i vaig fer tot el procés. Per tant, fa uns deu anys que tinc un significat molt fort del que és una promesa. Si ara dic una cosa, es fa. I si no, dic que no. La paraula “no” és la meva paraula preferida.
Com ha canviat la seva manera de relacionar-se amb les promeses?
La gran diferència és que ara el que dic ho faig. No em prometo res per Cap d’Any. Ni menjar millor, ni anar al gimnàs… soc conscient que hi aniré quan vulgui. La meva paraula ha guanyat molt valor. La paraula d’algú és la riquesa més gran que un té. Pots tenir moltes terres, pots tenir moltes coses, pots tenir fins i tot salut, però la paraula tu decideixes tenir-la o no tenir-la. I això és molt important.
