Amb la voluntat de trencar tòpics respecte els trastorns alimentaris, com poden ser l’anorèxia i la bulímia; demostrar que darrera d’aquestes malalties hi ha un origen psicològic i crear una eina útil per a la prevenció, la Fundació ABB i l’escriptor de literatura juvenil, Víctor Panicello, s’han unit per escriure la novel·la Què sents quan no sents res?.
La protagonista d’aquesta història és l’Emma, una noia jove que fa temps que no se sent bé per culpa d’un munt de coses que pensa que no funcionen a la seva vida. Tot i que treu bones notes i està a punt de començar la universitat, pateix per unes relacions familiars difícils, per alguns desenganys sentimentals, per la pressió que s’autoimposa i també pel seu aspecte físic, que no encaixa en el que ella voldria.
Els seus conflictes esclaten un estiu que s’allunya del seu grup d’amics i entra al món dels trastorns de la conducta alimentaria. Ella i el seu entorn, descobriran que s’amaga al darrere de les paraules anorèxia o bulímia i com poden arribar a impactar en el seu desenvolupament personal, familiar i social.
La Clara, la Mar, la Berta, l’Anna V., la Núria, la Carlota, la Denise, la Marina, la Ivette, l’Anabel, la Irene, el Gerard, la Rita i l’Anna F – tots ells pacients de la Fundació ABB- són les coautores d’aquesta novel·la, a la qual ha acabat donant cos Víctor Panicello. “Elles han estat molt valentes, obertes i honestes perquè parlar d’emocions no és fàcil”, reconeix l’escriptor. De fet, participar en la creació d’aquesta novel·la col·lectiva també els ha servit de teràpia.
Aquest llibre busca diversos objectius. En primer lloc, parlar dels trastorns alimentaris més enllà d’informacions preconcebudes. “Es parla molt poc d’aquest tema i quan es fa és a través dels tòpics”, lamenta l’escriptor. I afegeix: “Per exemple, socialment es coneix més l’anorèxia, quan la bulímia té més incidència, i en cap dels dos casos, es té en compte que darrera hi ha moltes emocions”.
I aquest és precisament el segon objectiu del llibre: mostrar la vessant psicològica d’aquesta malaltia. “Menjar només és el final del camí, per això la nostra voluntat és explicar com s’arriba fins aquí”, remarca Panicello. – Q. FLOTATS.
