Comentem en aquesta ocasió un cas aparegut no fa gaire a la premsa que ens farà reflexionar sobre l’educació dels fills quan els pares estan separats i tenen idees o valors diferents. Quina ha de ser l’educació espiritual o religiosa que es tria per un menor quan els pares no es posen d’acord? I si ho fa un jutge, a qui dels dos progenitors hauria de donar la raó?
Diu la notícia que els pares de la nena es van casar per l’església, i definint-se tots dos com catòlics i creients, la van fer batejar. Quan es van separar la mare va escollir per la seva filla l’assignatura de religió fins que la nena va demanar fer l’assignatura alternativa i va expressar no voler fer la comunió. Sembla ser que en alguna ocasió la menor comenta el contrari, que si voldria fer-la. Els pares llavors no es posen d’acord i han de demanar a un jutge que ho faci per ells. Després d’una primera sentència, l’audiència provincial autoritza el pare a celebrar la comunió alhora que li permet escollir durant els pròxims dos anys el que farà la nena a l’escola.
Expliquen els magistrats que entenent que la nena prové d’una família catòlica i creient i com que està batejada seria una trajectòria lògica que fes la comunió. Fet que no li provocaria cap dany o perjudici i que fins i tot podria ser interessant, ja que és un acte de celebració amb família i amics. Fins i tot una psicòloga intervé i entrevista la filla valorant que existeix en ella un conflicte de lleialtats. Han fet bé els jutges? És cert que fer la catequesi i la comunió no li farà cap mal? S’hauria d’haver parlant més profundament amb la menor? Era el judici la millor solució per arribar a un consens? Qui dels dos pares ha de decidir els ritus religiosos en els quals haurien de participar els fills?
Ja sabem que, com sempre, hauríem de ser prudents amb el contingut de les notícies i no donar una opinió fins conèixer tots els elements però el cas ens fa de punt de partida per revisar aquest tema. Recordem que els pares, a no ser que es pugui pactar o un jutge ho decideixi, tenen de manera compartida la pàtria potestat. Això vol dir que tots dos tenen drets i deures envers els fills i per tant les decisions s’haurien de prendre conjuntament. La pàtria potestat no s’ha de confondre amb la guarda i custòdia. Aquesta fa referència a la convivència i per tant la guarda i custòdia també pot ser d’un dels pares o de tots dos, en el cas de la custòdia compartida, però aquest fet no modificaria en principi la pàtria potestat.
Com actuar davant aquest conflicte?
D’una banda, els jutges podrien escoltar la nena malgrat la seva edat i ajustar la seva decisió a l’opció que més vingui de gust a la filla. Per banda, podrien tenir en compte la nena però decidir segons el context, ja sigui oferint una educació religiosa o no.
No oblidem que els pares també podrien haver intentat no arribar a un judici, haver buscat la manera de trobar punts en comú, o acords, potser amb l’ajuda d’un mediador familiar per tal d’haver evitat aquest procès a la seva filla.
Què en penseu? Un jutge pot decidir sobre la religió o espiritualitat d’un infant? I els pares, quina de les dues creences hauria de prevaldre en l’educació d’un menor? Ara, és el vostre torn.
