Fa un temps es va fer viral el vídeo d’una dona gran afectada per Alzheimer que, en sentir la música del Llac dels Cignes de Txaikovski, va començar a moure els braços en un intent de ballar. Era Marta González, que als anys seixanta va ser ballarina professional a Nova York, i que va viure els seus últims dies a una residència d’Alcoi, al País Valencià. En el vídeo, gravat l’any 2019, es pot veure com, tot i haver oblidat pràcticament tots els seus records per culpa de la malaltia, en sentir la música és capaç de recuperar la coreografia que havia ballat tantes vegades als escenaris.
Aquestes emotives imatges han posat de manifest el poder de la música i la seva capacitat terapèutica. I han servit, especialment, per tornar a parlar de la importància de l’ús de la música en el cas d’afectats d’Alzheimer. S’ha vist com una cançó o una melodia poden activar algunes zones del cervell d’una persona amb aquesta malaltia que provoca la pèrdua de la memòria i els records de qui la pateix. Fins i tot persones amb mutisme sever han pogut ser capaces d’expressar-se amb paraules després de sentir música o melodies que formen part de les seves vides o records. La música permet desenvolupar respostes automàtiques positives a nivell cognitiu i emocional, fins i tot en casos d’amnèsia gairebé total, afàsia (incapacitat per comunicar-se) i Alzheimer.
Segons explica la Fundació Pasqual Maragall, un grup d’investigadors de la Universitat de Utah Health estan estudiant quines són les regions cerebrals que s’activen amb la música per poder així intervenir reduint l’ansietat dels afectats per Alzheimer. Aquests científics han pogut determinar, amb una ressonància magnètica funcional (IRMF), que la xarxa visual, executiva, cerebel·losa i corticocerebelosa mostra una connectivitat funcional molt més gran quan la persona afectada sent música familiar.
Fan falta molts més estudis amb mostres més grans que permetin confirmar aquests resultats, però de moment, ja tenim evidències positives sobre l’ús de la música en persones amb Alzheimer. La música és, en paraules d’un dels científics autors d’aquest estudi, “com una àncora que fa que el pacient torni a la realitat”. I per tant, encara que no sigui una cura per la malaltia, pot ajudar a fer que els seus símptomes siguin més lleugers i millori la qualitat de vida del pacient. A més, pot servir per potenciar les relacions d’aquesta persona amb el seu entorn, els familiars i el cuidador.
La secció tendències compte amb el suport de:
