Del 12 al 19 de novembre va tenir lloc el Congrés Mundial de Parcs de la UICN a Sydney, Austràlia. Es tracta de l’esdeveniment internacional de més rellevància en el qual es debat l’estat de les zones naturals protegides arreu del planeta i d’on en surten les propostes de millora per a la propera dècada.
Algunes de les conclusions són que àreas emblemàtiques com les Illes Galápagos a l’Equador estan patint una degradació considerable degut que els recursos destinats a la seva protecció no paren de minvar i, per tant, la seva gestió resulta ineficient.
I, tot això, malgrat que els beneficis que la societat obté de la protecció de certes regions del seu territori resulten molt sorprenents: moltes ciutats depenen de l’aigua potable que els proporcionen boscos i zones humides properes i alguns dels parcs nacionals més coneguts obtenen molts més ingressos del turisme que el pressupost que es destina a la protecció de l’espai en si mateix.
A pesar de tot, a Indonèsia, per exemple, el seu govern ha autoritzat les extrac-cions mineres en mig milió d’hectàrees de zones anteriorment protegides i alguns dels icònics parcs nacionals africans estan oberts ara a l’extracció de petroli dins la seva superficie.
El problema, però, no es cenyeix només a paraísos naturals del Tercer Món, també trobem exemples de vulneració d’espais naturalsa prop de casa.
A Espanya mateix som testimonis de com la crisi econòmica fa que les mesures de protecció ambiental del territori siguin molt fluctuants. Els poders econòmics pressionen i aconsegueixen modificar lleis en contra del benefici de la majoria i del sentit comú dels responsables polítics. El mes d’octubre passat, el Govern del PP va introduir una esmena a la llei de Parcs Nacionals per tal de facilitar la caça dins les reserves naturals de major protecció. Tots els grups de l’oposició s’han posicionat en contra d’aquesta esmena per atemptar contra els principis pels quals s’havien creat aquestes zones protegides.
Al territori català trobem altres exemples en aquesta direcció: el Govern de la Generalitat de Catalunya prepara una llei exprés que permetrà vulnerar totes les lleis urbanístiques, territorials i ambientals vàlides fins ara perquè es pugui construir en el Parc Natural del Cap de Creus el nou projecte empresarial del cuiner Ferran Adrià. Aquest preveu incrementar de manera molt considerable la superficie construida en el seu restaurant i per a aconseguir-ho s’està modificant la legislació per a fer-la a la mesura dels seus interessos empresarials.
Fins i tot alguns dels naturalistes més mediàtics del territori català s’han pronunciat a favor del projecte del mediàtic i reconegut cuiner i han defensat que l’ampliació del Bulli no afectarà els valors naturals de l’espai en la seva globalitat i, en contrapartida, es dinamitzarà el territori.
Si així fos, no entenc doncs perquè en el moment de la seva declaració com a espai a protegir, Cala Montjoi va quedar dins el perímetre del Parc Natural de Cap de Creus.
Protecció només sobre el paper
